Administrar

desperta't

octubrina | 14 Juliol, 2006 15:03

Rius de son. No saps si parles de torrents, de rialles o de manifestacions ocultes del subconscient. Navegues pels ventiladors i quan despertes veus que estàs ajagut damunt una apost de sucre i sal. I clar, no pots distingir els colors. Perquè dins el blanc, com en el blau i el negre, hi ha tots els colors. I cada color té un regust amarg del marró dels teus ulls, de pipelles esfilagarsades, de no t'estims no dits, d'embulls indirectes. I justament queden 23 minuts. I la son és fum vermell. Que no, que no. Que no es pot fumar. I menys fumar-te d'amagat, quan estàs d'esquena i no em veus. Com es pot sentir tant sense sentir cap batec? Travesses les arrels de palmeres i què? Et sents més alliberat per respirar aquestes profunditats de l'aigua. Fals. Sempre nedes en fals, els batecs són postissos, les llunes de plastelina i les carícies de porcellana d'imitació. Crec que ja no vull estimar mai més.

atacs de neteja

octubrina | 07 Juliol, 2006 10:43

Cada vegadas que es posava sensible, no podia evitar treure el pedaç i netejar totes les taules de la casa. Eren només moments puntuals quan tots els nervis es concentraven en un sol gest en espiral, concèntric, sense téntol ni treva. Quan va aixecar aquell gerro que havia d'haver guardat les flors que ell mai no li va dur -margalides, evidentment-, se'n va adonar que el gerro havia deixat tapissat a la taula una marca rodona. Agafà el drap amb més força i seguí netejant insistentment, sense ordre ni direcció. Sense fre. Quan més fort fregava aquella empremta, els ulls s’enterbolien fins a ser devessall de bombolles d’aigua.
Com havia de fer veure que no l’estimava amb tota aquella força a les mans?
Tenia un pes mort a l’ànima, els sospirs no tenia empenta de sortir esperitats. La incertesa l’ofegava amb una corda d’hams que l’obligaven a fregar amb fúria. La sensibilitat que l’empenyia a agafar el pedaç, l’aglapia fins a sentir pura irritació, impotència de sentir picor al cor i tenir les ungles massa curtes per arribar-hi.

- El pedaç, per si t’interessa, era de color verd eixut.
- Llàstima, no hi queda bé amb les margalides de plàstic que t’havia de dur. Fes el gerro net, que demà te les duré.

genealogia dels peus

octubrina | 05 Juliol, 2006 11:33

Avui he descobert la genealogia dels meus peus. Les ungles són de nacre i tenen com avantpassats a copinyes i caragolets de mar salats, embadurnats d'una capa d'arena fina i restes d'alga mil·lenària. N'hi ha quatre que han heretat la rebeldia de la família per part de ma mare, els dos dits grossos són terriblement eròtics, cerquen carn i desafien la pell nua a cada passa. N'hi ha un que arrossega històries de nits d'alcohol i fum, potser dels primers vampirs i de les glòries innocents de l'estiu. Ha quedat amb l'arrel demacrada, esblaïmada. Crec que ha perdut definitivament la virginitat. Els menuts sí que van desfets, d'ulls petits, xinesos, tenen la panxeta roja i s'esclaten de riure quan es posen a ballar amb aquella flexibilitat que irrita als altres dits. I el pubill, què n'he de dir, aquest és l'únic que sobreviu en aquest món de petjades sense ombra.

I, ara, no em faries un massatget?

sirena

octubrina | 03 Juliol, 2006 18:01

"Ses sirenes canten aproximadament per no existir", jo escric per oblidar els batecs suïcides que t'atravessarien de nit i de dia, per dir que ha estat fantàstic, per dir que ha estat sa lluna, per no oblidar mai la teva guixa blanca, per remenar els sospirs anastasiats amb un mateix badall, per mirar-te pipellejar i intuir els teus batecs darrera una revista. Però clar... som una sirena...

i cant per no existir.

il·lusions

octubrina | 30 Juny, 2006 08:02

Il·lusions elefantisíaques, amb cos de marbre i orelles de cera. Et fondré el teu punt d'equilibri, enlluernaré el sol amb els meus sentits i seràs degoteig suau de llum. Com et puc sobreviure amb aquesta calor i tantes parets per enmig?

glops

octubrina | 27 Juny, 2006 01:21

Les bombolles de cervesa estan plenes de mossegades teves. Què faig? Et bec directament a glopets, o et deix fondre en una efervescència estiuenca plena d'esclats d'escuma vora les roques?

bruixes

octubrina | 24 Juny, 2006 01:59

Cuc de llum, pampallugues gotes de claror com un far a sotaterra. Fas espurnes dels teus ulls immòbils, a cent peus de mi,a vuit tremolors onírics, a milers d'ones despullades, ets boira entre la roca, massa profunda per trobar-te entre els crancs que caminen de costat. Em fan mal les ungles i la mirada adormida. Em punxen els dits ascendents que burxen l'oblit. Deixa caure ses bruixes a horabaixa.

bon estiu

octubrina | 21 Juny, 2006 09:31

Insert Coin

octubrina | 17 Juny, 2006 03:14

Game Over. Insert Coint. 1€ o 2€ (a canvi de baratar tres mil cinquentes dues il·lusions). Ara canviam el repte a dos jugadors.

els idiomes del silenci

octubrina | 15 Juny, 2006 23:14

Tots els sons són iguals, el silenci canvia d'idioma i la pluja desperta dels llençols el subconscient que havia quedat adormit a l'hivern. Totsolesa. De cansament, és clar. O de retorn. O d'incertesa. O de no-sé-què-què-sé-jo. Què saps tu què sàpiga jo? Espases d'aire nu, un vestit de pell d'aigua, un disfràs de son i unes peganyes de raig de sol. Potser, això no és res, silenci en subtítols, en un traductor simultani, en codi morse. es-mor, s'ofega la nit en ralles i punts. I tu mai no em despertes.

coratge

octubrina | 14 Juny, 2006 20:56

Fas tard. I potser les ones no arribaran als teus peus ni el cant de les sirenes et despertarà a un món de sensacions xiulades a la posta de sol. Després no et queixis del teu coratge.

pessics al mirall

octubrina | 11 Juny, 2006 21:03

ràbia. cansament. ombres i penombres dures, rígides i massa opaques per traspassar-les amb els dits de les mans. les coses que somnies no seran mai realitat. ni les frases que t'imagines, ni les carícies. gairebé sents el tacte, però després et desperta una fredor de marbre, d'incalculable distància. quants centímetres són vuit hores d'ones? quantes gotes d'aire hi ha en mitja hora de niguls?

per molt que pessigui els miralls, no t'hi trobaré a l'altra banda avui.

cinc minuts

octubrina | 09 Juny, 2006 21:11

Deix l'avorriment ben travat al sofà amb una agulla tancadora.

Jaqueta i 83 passes cap avall. Un, dos, tres, quatre, cinc... Aquesta agulla ha tengut un efecte resargidor d'inspiracions, n'hauré de comprar més, aniré als pakis, la fruitera em fa por amb les seves amenaces de vols plàtans? vols kiwis? les maduixes estan molt bé de preu! amb aquells ulls que s'aferren a la bastida que enquadra la fruiteria no sigui cosa que perdi qualque client. els pakis i els xinesos han deixat la persecució als seus països. m'observen en silenci, com si estigués dins una gàbia amb barrots de bambú. amb dues passes de metre, hi ha dos comerços oberts, plens de gent: una perruqueria xinesa i un "super alimentació" per aquells despistats o antifruiteres-acosadores. entro decidida. pipes, pernil, formatge, petit suisse (tanmateix no puc dir danonino) i aigua. les pizzes fan bona pinta, quina t'agrada més, li diu ella? la quatre formatges és bona, encara que no serà tan bona com ses d'allà. jo me les mir, em mir des de fora, veig els meus pensaments escrits dins un "entrepanet" en forma de nigulet, tot petitet. s'al.lot em trepitja. perdona. no fa res. indubtablement una fisonomia illenca. bé, dues. a la caixa, entra un noi, ha baixat corrent del pis perquè no té pa, se li ha fet tard estudiant física quàntica. té una arrel quadrada damunt el cap. i allà estam tots tres, amb els ingredients per fer un bon sopar, una conversa d'antics amics, de com m'agrada la ciutat, de quina calor farà a l'estiu, del company que no fa net mai i del veí que sent roncar quan em rent les dents a les nits, dels galls d'antònia font dient "tots els mecanismes", de com ens l'imaginam amb un coll de girafa i el micròfon que no es pot allargar més. el paki em somriu, holaaa, diu. ja m'han agafat. idò no, no en té cara de venir-hi cada dia, pensen els meus nous amics. quatre, tres, dos, un... arribo a casa. tot segueix en silenci.

L'avorriment em mira en cara de frustració. Jo li faig rialleta de dimoni.

Avui dedic aquests cinc minuts d'article als meus intuïts amics de la botiga i als qui passin per aquí, un somriure dels que agraeixen la paciència.

cicles

octubrina | 08 Juny, 2006 08:08

La va despertar el timbre de la porta. Qui devia ser? La portera? No, no. Va entrar carregat d'il·lusió, un pastís de xocolata i dos croissants. Ell, en cirereta, aquella fruita exòtica que l'encuriosia de tant en tant, de manera cíclica i distanciada. Ell, amb aquells ulls de m'agrades perquè ets així i ets tu i t'ompliria la vida de colors. Ella, que havia caigut en la indiferència absoluta després que li arrabassessin l'esperança amb un whisky, que buscava un sol motiu perquè ell li tregués la son. Ella, amb la seva nova pell camaleònica, el va mirar amb els ulls de no et podré estimar mai. Pels cicles dels cicles. Amén.

esborrant

octubrina | 07 Juny, 2006 23:10

tanmateix...

tot s'acaba esborrant.

crits de mel

octubrina | 04 Juny, 2006 01:14

Crits en espiral a un micròfon groc i negre. Poder dir que no, encara que ens acariciem els peus sota els llençols, encara que el cel tengui molts niguls, encara que em duguis cireres i pastís de formatge per esmorzar. Són crits de mel, d'abelles cegues, però no coixes. Són ulls de sol, petits i xinesos, com les nits de fum, els braços francesos i les pells girades per les llunes de primavera sense tu. Per estimar-te, et dic que no.

sense tu

octubrina | 30 Maig, 2006 10:58

Sense tu, no puc viure’t, no puc silenciar-te, no puc desdibuixar-te ni fer-te oblit. Simplement ets una paraula maldestre i impronunciada. Retorn a la virginitat: ara sóc una llépola flor blanca.

sospirs sense sal

octubrina | 29 Maig, 2006 20:35

Sospitava.

Sospitava que em buscaves.

Sospitava de les teves pipelles caòtiques de primavera.

Desitjava sospitar-te (entre sospirs de sal) i sorprendre't.

I em vaig equivocar.

El sol no surt cada dia igual.

sense data de caducitat

octubrina | 25 Maig, 2006 21:16

No.

Lluitaré per què mai no siguin paral·lels.

l'aire de ca teva

octubrina | 24 Maig, 2006 21:35

Me'n vaig.

Ja no vull viure a Transilvània.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS