Administrar

Categoria: Ones de nacre

auborada

D'avorriment, s'enfilen les paraules buides. Com la història de les boies i els morts del moll que vaig contar al desconegut de cabells indecisos i front de badia, mentre vaig oblidar de respirar quan et mirava. Tu no em deies res. Com sempre, de reüll encenies les teves antenes engominades per...

aire

L'aire em surt pels ulls, m'has ofegat els pulmons amb abraçades indecents. Odii les teves miques d'oli que em patinen sobre la meva virginitat d'estimar-te. Tanmateix, no em facis respirar, plor gotes d'aire quan em mires i no les veus.

èter

Sóc capaç de superar totes les forces del mal terrenal. Tenc ales teixides de figues de moro, que m'ajuden a defensar-me amb les seves pues. Tenc ulls de moixa, hi veig més enllà del sol, dels arbres, dels gorrions, de les muntanyes que em fan i el desfan cada dia el camí. He après a conèixer pam...

remolins

Tenc el cos d'aigua i els ulls són ones que no arriben a fer escuma. No em demanis per què.

deu minuts

Sembla impossible tenir una estona de silenci. I ara, que he trobat deu minuts, només em vénen ganes de sortir al carrer corrent i cridant que m'encanten les teves pipelles, que vull fer mímica mentre et pentines, que vull veure girar la rentadora com ells, trencar aquest silenci a singlotades...

sal

Tenc ganes de rompre tota aquesta sal que tenc als ulls. Sal eixuta, amb pell de peix.

desperta't

Rius de son. No saps si parles de torrents, de rialles o de manifestacions ocultes del subconscient. Navegues pels ventiladors i quan despertes veus que estàs ajagut damunt una apost de sucre i sal. I clar, no pots distingir els colors. Perquè dins el blanc, com en el blau i el negre, hi ha tots...

atacs de neteja

Cada vegadas que es posava sensible, no podia evitar treure el pedaç i netejar totes les taules de la casa. Eren només moments puntuals quan tots els nervis es concentraven en un sol gest en espiral, concèntric, sense téntol ni treva. Quan va aixecar aquell gerro que havia d'haver guardat les...

genealogia dels peus

Avui he descobert la genealogia dels meus peus. Les ungles són de nacre i tenen com avantpassats a copinyes i caragolets de mar salats, embadurnats d'una capa d'arena fina i restes d'alga mil·lenària. N'hi ha quatre que han heretat la rebeldia de la família per part de ma mare, els dos dits...

sirena

"Ses sirenes canten aproximadament per no existir", jo escric per oblidar els batecs suïcides que t'atravessarien de nit i de dia, per dir que ha estat fantàstic, per dir que ha estat sa lluna, per no oblidar mai la teva guixa blanca, per remenar els sospirs anastasiats amb un mateix badall, per...

il·lusions

Il·lusions elefantisíaques, amb cos de marbre i orelles de cera. Et fondré el teu punt d'equilibri, enlluernaré el sol amb els meus sentits i seràs degoteig suau de llum. Com et puc sobreviure amb aquesta calor i tantes parets per enmig?

glops

Les bombolles de cervesa estan plenes de mossegades teves. Què faig? Et bec directament a glopets, o et deix fondre en una efervescència estiuenca plena d'esclats d'escuma vora les roques?

bruixes

Cuc de llum, pampallugues gotes de claror com un far a sotaterra. Fas espurnes dels teus ulls immòbils, a cent peus de mi,a vuit tremolors onírics, a milers d'ones despullades, ets boira entre la roca, massa profunda per trobar-te entre els crancs que caminen de costat. Em fan mal les ungles i...

bon estiu

Insert Coin

Game Over. Insert Coint. 1€ o 2€ (a canvi de baratar tres mil cinquentes dues il·lusions). Ara canviam el repte a dos jugadors.

els idiomes del silenci

Tots els sons són iguals, el silenci canvia d'idioma i la pluja desperta dels llençols el subconscient que havia quedat adormit a l'hivern. Totsolesa. De cansament, és clar. O de retorn. O d'incertesa. O de no-sé-què-què-sé-jo. Què saps tu què sàpiga jo? Espases d'aire nu, un vestit de pell...

coratge

Fas tard. I potser les ones no arribaran als teus peus ni el cant de les sirenes et despertarà a un món de sensacions xiulades a la posta de sol. Després no et queixis del teu coratge.

pessics al mirall

ràbia. cansament. ombres i penombres dures, rígides i massa opaques per traspassar-les amb els dits de les mans. les coses que somnies no seran mai realitat. ni les frases que t'imagines, ni les carícies. gairebé sents el tacte, però després et desperta una fredor de marbre, d'incalculable...

cinc minuts

Deix l'avorriment ben travat al sofà amb una agulla tancadora. Jaqueta i 83 passes cap avall. Un, dos, tres, quatre, cinc... Aquesta agulla ha tengut un efecte resargidor d'inspiracions, n'hauré de comprar més, aniré als pakis, la fruitera em fa por amb les seves amenaces de vols plàtans?...

cicles

La va despertar el timbre de la porta. Qui devia ser? La portera? No, no. Va entrar carregat d'il·lusió, un pastís de xocolata i dos croissants. Ell, en cirereta, aquella fruita exòtica que l'encuriosia de tant en tant, de manera cíclica i distanciada. Ell, amb aquells ulls de m'agrades perquè...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS