Octubrina

"Ses sirenes canten aproximadament per no existir", jo escric per oblidar els batecs suïcides que t'atravessarien de nit i de dia, per dir que ha estat fantàstic, per dir que ha estat sa lluna, per no oblidar mai la teva guixa blanca, per remenar els sospirs anastasiats amb un mateix badall, per...

Il·lusions elefantisíaques, amb cos de marbre i orelles de cera. Et fondré el teu punt d'equilibri, enlluernaré el sol amb els meus sentits i seràs degoteig suau de llum. Com et puc sobreviure amb aquesta calor i tantes parets per enmig?

Les bombolles de cervesa estan plenes de mossegades teves. Què faig? Et bec directament a glopets, o et deix fondre en una efervescència estiuenca plena d'esclats d'escuma vora les roques?

Cuc de llum, pampallugues gotes de claror com un far a sotaterra. Fas espurnes dels teus ulls immòbils, a cent peus de mi,a vuit tremolors onírics, a milers d'ones despullades, ets boira entre la roca, massa profunda per trobar-te entre els crancs que caminen de costat. Em fan mal les ungles i...

Game Over. Insert Coint. 1€ o 2€ (a canvi de baratar tres mil cinquentes dues il·lusions). Ara canviam el repte a dos jugadors.

Tots els sons són iguals, el silenci canvia d'idioma i la pluja desperta dels llençols el subconscient que havia quedat adormit a l'hivern. Totsolesa. De cansament, és clar. O de retorn. O d'incertesa. O de no-sé-què-què-sé-jo. Què saps tu què sàpiga jo? Espases d'aire nu, un vestit de pell...

Fas tard. I potser les ones no arribaran als teus peus ni el cant de les sirenes et despertarà a un món de sensacions xiulades a la posta de sol. Després no et queixis del teu coratge.

ràbia. cansament. ombres i penombres dures, rígides i massa opaques per traspassar-les amb els dits de les mans. les coses que somnies no seran mai realitat. ni les frases que t'imagines, ni les carícies. gairebé sents el tacte, però després et desperta una fredor de marbre, d'incalculable...

Deix l'avorriment ben travat al sofà amb una agulla tancadora. Jaqueta i 83 passes cap avall. Un, dos, tres, quatre, cinc... Aquesta agulla ha tengut un efecte resargidor d'inspiracions, n'hauré de comprar més, aniré als pakis, la fruitera em fa por amb les seves amenaces de vols plàtans?...

La va despertar el timbre de la porta. Qui devia ser? La portera? No, no. Va entrar carregat d'il·lusió, un pastís de xocolata i dos croissants. Ell, en cirereta, aquella fruita exòtica que l'encuriosia de tant en tant, de manera cíclica i distanciada. Ell, amb aquells ulls de m'agrades perquè...

tanmateix... tot s'acaba esborrant.

Crits en espiral a un micròfon groc i negre. Poder dir que no, encara que ens acariciem els peus sota els llençols, encara que el cel tengui molts niguls, encara que em duguis cireres i pastís de formatge per esmorzar. Són crits de mel, d'abelles cegues, però no coixes. Són ulls de sol, petits i...

Sense tu, no puc viure’t, no puc silenciar-te, no puc desdibuixar-te ni fer-te oblit. Simplement ets una paraula maldestre i impronunciada. Retorn a la virginitat: ara sóc una llépola flor blanca.

Sospitava. Sospitava que em buscaves. Sospitava de les teves pipelles caòtiques de primavera. Desitjava sospitar-te (entre sospirs de sal) i sorprendre't. I em vaig equivocar. El sol no surt cada dia igual.

No. Lluitaré per què mai no siguin paral·lels.

Me'n vaig. Ja no vull viure a Transilvània.

diamants en forma d'aranya amb els ulls oberts a platges dibuixades al messenger bevent un cafè amb gel amb gust de desesperació perquè ja se sap que el qui espera desespera i qui bé t'estima bé et farà plorar o riure d'orgasmes massa intensos o de paraules imaginades en somnis però veig que no...

Ses flors són margalides i les llàgrimes desplorades d'incertesa són pols de castanya. Somnis de mans desertes, de cases de fustes i mirades avergonyides. Vius desvergonyit, somnies sístoles i diàstoles sense pell, tens mans d'aigua i sal, fico els meus peus descalços dins les teves aubarques...

Besos d’aigua, pell bruna, ulls de lluna desfeta a bocins de cràters suaus. Volcans de peus alats, de lava i mirades de cendra, de foc i espurnes prehistòriques. Arrels de son, fils de desig descosits a mig matí. Tard o prest. Però sempre massa. Enyor del cranc de roca...