Octubrina

El cos esbarlat grinyola de dolor per la sal que li amunteguen les ones. Es llepa les ferides del mar amb una llengua trista i vella. Estreny el cor amb l’aire estrenat a l’estiu, amb el qual ha après a respirar amb dues gotes d’oxigen, quatre llàgrimes i un devassall d’il•lusions mig trencades,...

fas crêpes a la cuina xiules cançons d'antònia font aquella amb què un dia em vares despertar a l'hotel del devora sona when a man loves a woman uns nins pugen la rampa del garatge fent els esforços dels nou anys jo els he de fer dels vint-i-tres dies mesos anys records paraules cançons morts...

Escoltant n'Antony a través de la teva porta oberta. Parles de moixos blancs i de finestres roses, dels dies que no s'ennigulen i de les cales on no fa olor a terra humida. Jo et xerro de fer una xocolata a Banyalbufar. Ai no! Què això encara no ho saps. És un secret.

Quan els ulls són plorosos, es torna tota de mel, les faccions se li marquen i ell li diu que està molt guapa. Ell marca el ritme de les paraules boniques, ella posa la distància per estimar-lo en l'oblit. Ell es refugia en els extrems. Ella fa un nus perquè no pugui caure. Ells escolten. Que tú,...

Hi he tornat a caure. La veu de vellut, aquell crit arrugat cantant "Hope there's someone", les embostes d'amor regalades perquè sí, perquè hi ha una resposta que val la pena, perquè no hi ha res que et digui que és impossible encara que està ben lluny de ser-ho. I feel your fists and I know it's...

Roca d'immenses arrugues que ens amara a la cala. Cal·ligrafia posidònica. Ments torrades per líquids de bombolles d'aire marró. Pinzells de branques d'ametller. La mar ha perdut el seu aroma. Ara em persegueix la teva olor, els teus llavis deserts, les pipelles arrebossades de carícies, les...

Llengua amb tàperes. De Llubí, com les herbes Perelló i com la figuera de moro sense figues. Tanta admiració que li tenia a aquelles punxes, que quan vaig intuir que no em treurian sang, vaig córrer a buscar-ne d'altres ben sucoses i amb espines que em clavessin ben a frec d'ànima. Te'n regal una...

Sort de la lluna, que em va cobrir el cor amb pols perquè no el vessis. T'has despertat guerrer. I l'altre, amb la innocència fraternal, punxa l'ànima amb espases de plastelina. Com Judes, vaig a pel tercer no. No m'importes, no t'estim, no t'oblid.

Sóc una afectada més del virus lluna. De moment no m'he trobat ningú més que el patís, però sé que ben aviat n'hi haurà d'altres que, com jo, començaran a nedar pels cràters de la lluna, s'asseuran al penya-segat del somriure que esbossa a la terra i perdran la memòria. Primer, s'oblidaran de la...

D'avorriment, s'enfilen les paraules buides. Com la història de les boies i els morts del moll que vaig contar al desconegut de cabells indecisos i front de badia, mentre vaig oblidar de respirar quan et mirava. Tu no em deies res. Com sempre, de reüll encenies les teves antenes engominades per...

L'aire em surt pels ulls, m'has ofegat els pulmons amb abraçades indecents. Odii les teves miques d'oli que em patinen sobre la meva virginitat d'estimar-te. Tanmateix, no em facis respirar, plor gotes d'aire quan em mires i no les veus.

Sóc capaç de superar totes les forces del mal terrenal. Tenc ales teixides de figues de moro, que m'ajuden a defensar-me amb les seves pues. Tenc ulls de moixa, hi veig més enllà del sol, dels arbres, dels gorrions, de les muntanyes que em fan i el desfan cada dia el camí. He après a conèixer pam...

Tenc el cos d'aigua i els ulls són ones que no arriben a fer escuma. No em demanis per què.

Sembla impossible tenir una estona de silenci. I ara, que he trobat deu minuts, només em vénen ganes de sortir al carrer corrent i cridant que m'encanten les teves pipelles, que vull fer mímica mentre et pentines, que vull veure girar la rentadora com ells, trencar aquest silenci a singlotades...

Tenc ganes de rompre tota aquesta sal que tenc als ulls. Sal eixuta, amb pell de peix.

Rius de son. No saps si parles de torrents, de rialles o de manifestacions ocultes del subconscient. Navegues pels ventiladors i quan despertes veus que estàs ajagut damunt una apost de sucre i sal. I clar, no pots distingir els colors. Perquè dins el blanc, com en el blau i el negre, hi ha tots...

Cada vegadas que es posava sensible, no podia evitar treure el pedaç i netejar totes les taules de la casa. Eren només moments puntuals quan tots els nervis es concentraven en un sol gest en espiral, concèntric, sense téntol ni treva. Quan va aixecar aquell gerro que havia d'haver guardat les...

Avui he descobert la genealogia dels meus peus. Les ungles són de nacre i tenen com avantpassats a copinyes i caragolets de mar salats, embadurnats d'una capa d'arena fina i restes d'alga mil·lenària. N'hi ha quatre que han heretat la rebeldia de la família per part de ma mare, els dos dits...

"Ses sirenes canten aproximadament per no existir", jo escric per oblidar els batecs suïcides que t'atravessarien de nit i de dia, per dir que ha estat fantàstic, per dir que ha estat sa lluna, per no oblidar mai la teva guixa blanca, per remenar els sospirs anastasiats amb un mateix badall, per...

Il·lusions elefantisíaques, amb cos de marbre i orelles de cera. Et fondré el teu punt d'equilibri, enlluernaré el sol amb els meus sentits i seràs degoteig suau de llum. Com et puc sobreviure amb aquesta calor i tantes parets per enmig?