Administrar

Categoria: Ones de nacre

recordar

No he pogut evitar caure de genolls a la son, vendre els meus somnis a bebés malabaristes que sortien de cunes immenses i arrancaven a córrer per la ciutat amb una vespa i un casc integral i deixar passar els minuts mirant com es cordava les sandàlies una dona morena amb trunyella desfilagarsada....

ciutat

la ciutat m'esgota, les ambulàncies m'estressen, la gent que em mira amb mala cara quan demano canvi d'un bitllet de cinc euros i m'envien al banc m'atabala, els semàfors intermitents, les dones del xamfrà que em volen engatussar amb les mitges màgiques, els números que no surten i els colors que...

gana

He buscat, he remenat dins els calaixos, he arrabassat quatre rajoles de la cuina, he mirat rere el saler, sota l'escafandre del meu germà que es passa el dia dins les seves katiuskes buscant cargols, entre la paperassa plenes de prefixes, devora les causes i les conseqüències, baix l'estora de...

diria...

"... diria que es teu cos el consider i que es meu sentiment... se despista" (a.f)

indigestió

inverteixo el silenci. tremolo abans del calfred. m’adormo abans de despertar-me. l’ombra em trepitja, malfereix les escletxes de llum abans que surti el sol. el meu cos té gust de sal, abans de llençar-m'hi a nedar, abans de desfer-lo en fitxes de parxís. trobo abans de cercar i callo. em menjo...

petita

...de vegades em sento petita petita petita...

mentre dorms

M’he quedat amb la teva pell enganxada a les mans, d’una mossegada m’he menjat tres pigues i un bocí d’ànima desfeta. Te l’havies deixada a lloure, esmaperduda. En realitat, només necessito una mica d'humitat i cotó per anar fonent-la a la meva llengua mentre et dorms a l’horabruixa...

col

destralada

La desesperació desesperada d’esperar. Esguards d’un líquid vidriós. Tardança tardorenca mal entesa. És una confusió de l’organisme. Massa psicologia barata per tant poca raó. La por esdevé una arruga al ventre, un bolic de sang coagulada a les entranyes i un esvoranc de buidor...

vent

es comença a moure un vent d'aquells tan durs que t'estiba tots els plecs de pell al front. trontollen les parpelles i cauen els batecs derrotats, sords per les xiulades del vent. t'aferres als propis braços, desitjant que cap bri d'aquest aire fred se t'escoli als teus somnis. no vols cap més...

l'hora bruixa

dos quarts d'una. ja ha passat l'hora de les bruixes solitàries. amaguen graneres en el fons de les tombes i fan nets els ossos dels seus avantpassats. i s'adormen. desperten empapades de suor, d'una sentor amarga, gairebé viciosa, que els recorda que les bruixes no poden somniar. esdevenen...

esgarrifats

Em rellisquen els peus. sí, tampoc és tan estrany que s'hagin tornat petits. Després de veure el documental de les xineses esclaves de la dictadura de la bellesa, se m'han encogit de cop. Sense permís. La punta arrodonida i adolorida per l'excés de compressió. Potser és un càstig per haver...

caragol

m'he construït una closca preciosa. és de color marró i negre, a ratlles i puntets. no està pixelada, no vos penseu! els caragols encara no en sabem d'això... és família d'un caragol bover i amb la seva resistència em protegirà dels llamps que vulguin malmetre les meves antenes. de vegades, visit...

les veïnes

Si veu qualque persona més avui, deixarà d’existir. Es convertirà en 23 espurnes de fum i les veïnes del cinquè C i del tercer D pensaran pobra nina, quin final més desventurat. I ella, després de l’explossió, serà dues miquetes de pols que es ficaran dins els seus ulls i no podran...

desferma'm el nus

Necessit estar totasola un migdia. A dos km de la rutina. Sense missatges al mòbil que anul·len vaixells. Que no els anul·lin, que els enfonsin i que ressuscitin els titànics del mediterrani, que no t'importi que res no tengui sentit. De vegades, no n'ha de tenir. Simplement deixar-se dur per la...

octubre

Avui no m'he acabat de despertar, visc i revisc a l'ombra de la incertesa, a un bri de felicitat, a mig camí de somriures perquè sí, perquè és octubre, perquè m'encanta l'octubre, perquè fa dos anys que n'Octubrina va aprendre a parlar. Primer entre vocals i consonats, amb les dents estretes;...

arranca!

Arranca'm aquesta llàgrima que comença a podrir-se dins mi. Estira fort i arranca-la! Sigui de vidre, de fang pudent o de remordiment, no la vull. La seva fredor comença a fer-me mal. malson, maligne, malifeta. Nedaré dins el foc gelat, cridaré noms desconeguts, menjaré pipes i improvisaré la...

pressupost

Aquest matí, el meu cap m'ha encomanat que faci un pressupost lliure per a n'Octubrina. Bé, començo a fer la llista, que sinó el meu sou de 1.000 gràcies al mes es veurà afectat: - 1.000 somriures per metre cúbic. - 200 batecs accelerats, amb freqüència cardíaca de despertador. - 630...

gel

No sé com vomitar aquest gel que m'has enquistat al cos. Em crema la fredor, em torturen les escarrinxades. És glaç afilat com les flames del foc que encengueres amb el capritx d'estimar els teus records. L'esmerilares i ara és de color de fang, de primavera derretida i somorta. L'esforç em deixa...

llambordes

La ciutat que et recull l'ànima sota les llambordes, un desafiament als peus, als records perduts entre les escletxes. Una escultura a la vida feta de pedra i llavors de calitja. Un pont per travessar els pensaments, de banda a banda de tu. Quan hi arribi, llenegaré pel teu cor...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS