Octubrina

Em rellisquen els peus. sí, tampoc és tan estrany que s'hagin tornat petits. Després de veure el documental de les xineses esclaves de la dictadura de la bellesa, se m'han encogit de cop. Sense permís. La punta arrodonida i adolorida per l'excés de compressió. Potser és un càstig per haver...

m'he construït una closca preciosa. és de color marró i negre, a ratlles i puntets. no està pixelada, no vos penseu! els caragols encara no en sabem d'això... és família d'un caragol bover i amb la seva resistència em protegirà dels llamps que vulguin malmetre les meves antenes. de vegades, visit...

Si veu qualque persona més avui, deixarà d'existir. Es convertirà en 23 espurnes de fum i les veïnes del cinquè C i del tercer D pensaran pobra nina, quin final més desventurat. I ella, després de l'explossió, serà dues miquetes de pols que es ficaran dins els seus ulls i no podran...

Necessit estar totasola un migdia. A dos km de la rutina. Sense missatges al mòbil que anul·len vaixells. Que no els anul·lin, que els enfonsin i que ressuscitin els titànics del mediterrani, que no t'importi que res no tengui sentit. De vegades, no n'ha de tenir. Simplement deixar-se dur per la...

Avui no m'he acabat de despertar, visc i revisc a l'ombra de la incertesa, a un bri de felicitat, a mig camí de somriures perquè sí, perquè és octubre, perquè m'encanta l'octubre, perquè fa dos anys que n'Octubrina va aprendre a parlar. Primer entre vocals i consonats, amb les dents estretes;...

Arranca'm aquesta llàgrima que comença a podrir-se dins mi. Estira fort i arranca-la! Sigui de vidre, de fang pudent o de remordiment, no la vull. La seva fredor comença a fer-me mal. malson, maligne, malifeta. Nedaré dins el foc gelat, cridaré noms desconeguts, menjaré pipes i improvisaré la...

Aquest matí, el meu cap m'ha encomanat que faci un pressupost lliure per a n'Octubrina. Bé, començo a fer la llista, que sinó el meu sou de 1.000 gràcies al mes es veurà afectat: - 1.000 somriures per metre cúbic. - 200 batecs accelerats, amb freqüència cardíaca de despertador. - 630...

No sé com vomitar aquest gel que m'has enquistat al cos. Em crema la fredor, em torturen les escarrinxades. És glaç afilat com les flames del foc que encengueres amb el capritx d'estimar els teus records. L'esmerilares i ara és de color de fang, de primavera derretida i somorta. L'esforç em deixa...

La ciutat que et recull l'ànima sota les llambordes, un desafiament als peus, als records perduts entre les escletxes. Una escultura a la vida feta de pedra i llavors de calitja. Un pont per travessar els pensaments, de banda a banda de tu. Quan hi arribi, llenegaré pel teu cor...

Migdiada amb olor de migjorn. Els ossos acomodats a la pell, els sospirs sobrevolant el melic, els batecs endinsant-se als pits, la nuesa de la son a punt d'acariciar la teva llengua i fer l'amor al silenci envoltada de posidònia. Els somnis s'insinuen rere la dansa del blat amb el sol...

Un diu que té els ulls de lluna, però jo li sento la pell. És una pell sense gravetat, sense temps, sense els solcs dels nervis ni les arrugues dels somriures permanents. Va esquivant les mirades amb rems fets de palla metàl·lica, a través dels quals s'hi amaga, a través dels quals mira sempre de...

són dies estranys, muts, invisibles, deserts de pell i poblats de no-sé. la sensibilitat ja no és salada, el gel fa blaus i les llàgrimes són espesses, com a gotes de cera regalimant dins un tassó buit. i pus. fora renous, fora silencis, l'ànima em tremola però no es mou ni una pipella. les teves...

Quan totes les paraules estan dites, deixa que ell se'n mengi les espines.

ràpid ràpid, que no se t'escapi cap majúscula, que no desentonis cap to, que no se't fonguin les ombres de les passes, que no respiris sense haver-ne preparat dos més, que no trenquis els batecs en dos, que la sang s'enlairi a la cresta de les ones, que sigui demà, ràpid ràpid.

Avui faig servir el sedàs del meu padrí per destriar els t'estims que vull sentir dels que em dius, les besades que em dónes perquè sí de les que em demanes, els signes de puntuació que reb dels que no arriben, els silencis autoimposats de les paraules transparents, la son abandònica de les hores...

Senyors passatgers, els anunciem que el cafè està llest per efectuar l'aterratge al món punxant i eclèctic dels nervis. En breus instants podran notar un lleu tremolor de mans que els farà sentir una mica més elevats de l'habitual. No perdin la calma i fermeu-vos bé les paraules als llavis, ja...

En honor a "la madame" Em sobra vitalitat, (especialment de nit). Per què t'amagues?

Hola a tots! Aquest post és per anunciar-vos el canvi d'adreça del bloc. A partir d'ara per arribar fins aquí haureu de clicar http://octubrina.balearweb.net . Femení singular. Gràcies :)

Avui no aniré de noctàmbula de la vida, sinó de deambulant de passeig, d'inclinacions i reverències a la son. D'irreverències i malformacions dels pronoms, de confusions entre els llindars de les teves bombolles i la meva, de l'aventura d'escriure i dormir perquè sí, amb els peus penjant i les...

Feia temps que un regal no em feia sortir de la bombolla amb un somriure tan gran. Gràcies, EXIsT !