Octubrina

Viatge inferior a la circumferència de tots els esclavatges, m’inferno a la nit disfressada de pluja fosca, vesso harmonia esberlada pel teu rostre i batecs enllustrats per la teva desabsència . Oblit salvatge. Bon Nadal.

crits incommensurables fets de nervis tallats en peces rodones. mirades a contrallum, una presència a contrapicat. em dóna vertigen imaginar-te amb els colors girats. d'un blau elèctric, amb sospirs esfèrics i tremolors triangulars. potser és que tenc gana.

i així és com em sembla que la vida va trepitjant les meves passes, com si fos tan atrevida d'imaginar-te amb els ulls deserts, emboirats de timidesa. i així és com transgredeixo les terceres persones, els violoncels i el fum reclòs a l'oblit. i així és com el paladar s'eternitza del teu sabor de...

se'm talla la respiració però estic decidida. avui filtraré tota la cal que has deixat entre les paraules i n'esborraré el rastre que en tenc al pensament. la fulgència en què el rovell creix no fa sinó que avisar-me a crits que gestioni les altes temperatures i les restes orgàniques -un cop...

cremes l'energia de les neurones teletransportan-te a llocs indiscrets on només habiten les ànimes despoblades (és a dir, l'oceà de la pocsuquesa, que dirien en terres ebrenques). la indiscreció, però, et crema fins a arribar a les veus arrissades que pedalegen quilòmetres de silencis a través de...

Que surtin de rere els bastidors les nits en què somniava treure'm de sobre el teu excés de vocals tòniques i la meva sobredosi de covardia. Que surti de l'ascensor l'aroma de coco de la veïna del gos. Que esclatin a glopades de vida els colors de les margalides del balcó. Que s'incendiïn els...

amb la confusió d'una vocal ni tu ni jo ens menjarem res però sé, que en el fons o a la superficie, sents les hores mil•limètriques, les quadrícules de les lletres emmarcades dins motllos de ferro forjat esperant a ser tatuades al teu cos, paraules que cremen, que marquen la pell amb bombolles i...

Negociem, si és el que vols. Tu em dius quant vols per un silenci imprès en quatre colors i jo et diré què en demano per un simple mot en blanc i negre.

i pensar que tampoc és tan difícil trobar pensament contemporanis ni recuperar la gana i viciar-se al formatge de cabra fos ni descobrir que l'admirador que et dóna sorpreses cada nit i et deixa notes escrites sota els coixins o entre els calcetins mal plegats ets tu mateixa ni tampoc és tan...

Colors elàstics, neixen de les entranyes de la vergonya i tenyeixen les paraules de verd inconnex. Cosir, embastar i ripuntar esdevenen massa vell per entendre la fusió innata de tots els colors. Caos cromàtic a la paleta de qui lluita en l'artesania del viure, en...

Estimera Àligues a les mans, gavines als ulls, collita de llàgrimes, tornes a assumir la responsabilitat d'estimar la veritat crua i per ordre alfabètic, en pèl, amb tota la barba; rellegir Miguel Hernández com una destralada a la cara. Tórtores a l'alba, bots a la lluna, oli de...

No he pogut evitar caure de genolls a la son, vendre els meus somnis a bebés malabaristes que sortien de cunes immenses i arrancaven a córrer per la ciutat amb una vespa i un casc integral i deixar passar els minuts mirant com es cordava les sandàlies una dona morena amb trunyella desfilagarsada....

la ciutat m'esgota, les ambulàncies m'estressen, la gent que em mira amb mala cara quan demano canvi d'un bitllet de cinc euros i m'envien al banc m'atabala, els semàfors intermitents, les dones del xamfrà que em volen engatussar amb les mitges màgiques, els números que no surten i els colors que...

He buscat, he remenat dins els calaixos, he arrabassat quatre rajoles de la cuina, he mirat rere el saler, sota l'escafandre del meu germà que es passa el dia dins les seves katiuskes buscant cargols, entre la paperassa plenes de prefixes, devora les causes i les conseqüències, baix l'estora de...

"... diria que es teu cos el consider i que es meu sentiment... se despista" (a.f)

inverteixo el silenci. tremolo abans del calfred. m’adormo abans de despertar-me. l’ombra em trepitja, malfereix les escletxes de llum abans que surti el sol. el meu cos té gust de sal, abans de llençar-m'hi a nedar, abans de desfer-lo en fitxes de parxís. trobo abans de cercar i callo. em menjo...

...de vegades em sento petita petita petita...

M’he quedat amb la teva pell enganxada a les mans, d’una mossegada m’he menjat tres pigues i un bocí d’ànima desfeta. Te l’havies deixada a lloure, esmaperduda. En realitat, només necessito una mica d'humitat i cotó per anar fonent-la a la meva llengua mentre et dorms a l’horabruixa...

La desesperació desesperada d'esperar. Esguards d'un líquid vidriós. Tardança tardorenca mal entesa. És una confusió de l'organisme. Massa psicologia barata per tant poca raó. La por esdevé una arruga al ventre, un bolic de sang coagulada a les entranyes i un esvoranc de buidor...