Administrar

Categoria: Ones de nacre

Passejant na Mira

Sortia de casa amb un pas parsimoniós. Pantalons i jaqueta negres. A conjunt amb la corda de la gosseta, una cocker ben rossa, amb les orelles d'un color gairebé albí. Baixava l'escaló de l'entrada i encenia la cigarreta. Llavors iniciava un pas lent, mortuori, d'un dol pesat i rigorós. Una passa...

inèrcia

La inèrcia de les paraules es perd en les línies d'entremig de les cançons, en els deu minuts que tanmateix havien nascut per no proliferar, en la flotació dels somriures en la fosca, en les línies de les muntanyes i els cementiris dins la boira, en les olors, les veus i els tactes que surten de...

Impaciència

De la fam neix la impaciència, l'orgull esbarlat dels dies que et volta indistintament del passat al present. De la fam neix el camí de roselles de quan era menuda, les estones al llit amb els ulls ben oberts, les mans al cap i la guixa nua, sense fitar res...

causa-efecte

La pronúncia hongaresa dels escenaris. Incendiaris. Com els vèrtex que ressegueixen els meus dits. Escalem piràmides per a desfer-nos de les pedres. Les llençam i fem sonar una harmònica mal afinada que ens fa intuir que estem a l’escenari equivocat. De...

clarividència

Sempre hi ha un punt de clarividència que estomaca les restes de cendra per encendre un volcà.

L'hospici

El vostre missatge s'ha enfilat. Una imatge es trenca esclafada entre els dos metros que travessen el propi miratge. I es desinflen les paraules a l'andana del mar. I les bimbolles i els geners retrunyen a les vies internes del cervell. I les safates són bidimensionals...

En punt

Acostumava a arribar tard a les hores en punt. No als dos quarts i mig, no. A les hores en punt. Als dies en punt. A les persones en punt. Sempre es passava un pèl, la mica per no recordar perquè havia tornat a desafiar el temps i la sort. Llavors sortia del metro, passat dos...

extinció

la sinceritat m'arrossega èbria pel camí dels canvis. i en el camí s'han extinguit les margalides, les pipelles, els niguls, els alfabets, els misteris, la curiositat, les minúscules, les cançons, les vocals i les consonants i els etcèteres. és hora de llençar la ferralla i omplir el...

obscenitat

Som serva de l’obscenitat de viure. Emmudeixo amb les casualitats i robo totes les margarides per anar col•leccionant les deixalles de la gent quan la resposta és no. Vesteixo amb una innocència estripada, a ratlles pàl•lides i indefinides. Camino a singlotades desbancades per l’excés de soroll....

viatge

Viatge inferior a la circumferència de tots els esclavatges, m’inferno a la nit disfressada de pluja fosca, vesso harmonia esberlada pel teu rostre i batecs enllustrats per la teva desabsència . Oblit salvatge. Bon Nadal.

crits

crits incommensurables fets de nervis tallats en peces rodones. mirades a contrallum, una presència a contrapicat. em dóna vertigen imaginar-te amb els colors girats. d'un blau elèctric, amb sospirs esfèrics i tremolors triangulars. potser és que tenc gana.

i així és

i així és com em sembla que la vida va trepitjant les meves passes, com si fos tan atrevida d'imaginar-te amb els ulls deserts, emboirats de timidesa. i així és com transgredeixo les terceres persones, els violoncels i el fum reclòs a l'oblit. i així és com el paladar s'eternitza del teu sabor de...

rovell

se'm talla la respiració però estic decidida. avui filtraré tota la cal que has deixat entre les paraules i n'esborraré el rastre que en tenc al pensament. la fulgència en què el rovell creix no fa sinó que avisar-me a crits que gestioni les altes temperatures i les restes orgàniques -un cop...

la cuina de l'infern

cremes l'energia de les neurones teletransportan-te a llocs indiscrets on només habiten les ànimes despoblades (és a dir, l'oceà de la pocsuquesa, que dirien en terres ebrenques). la indiscreció, però, et crema fins a arribar a les veus arrissades que pedalegen quilòmetres de silencis a través de...

entre bastidors

Que surtin de rere els bastidors les nits en què somniava treure'm de sobre el teu excés de vocals tòniques i la meva sobredosi de covardia. Que surti de l'ascensor l'aroma de coco de la veïna del gos. Que esclatin a glopades de vida els colors de les margalides del balcó. Que s'incendiïn els...

silenci en blanc

amb la confusió d'una vocal ni tu ni jo ens menjarem res però sé, que en el fons o a la superficie, sents les hores mil•limètriques, les quadrícules de les lletres emmarcades dins motllos de ferro forjat esperant a ser tatuades al teu cos, paraules que cremen, que marquen la pell amb bombolles i...

negociem

Negociem, si és el que vols. Tu em dius quant vols per un silenci imprès en quatre colors i jo et diré què en demano per un simple mot en blanc i negre.

tampoc és tant difícil

i pensar que tampoc és tan difícil trobar pensament contemporanis ni recuperar la gana i viciar-se al formatge de cabra fos ni descobrir que l'admirador que et dóna sorpreses cada nit i et deixa notes escrites sota els coixins o entre els calcetins mal plegats ets tu mateixa ni tampoc és tan...

colors

Colors elàstics, neixen de les entranyes de la vergonya i tenyeixen les paraules de verd inconnex. Cosir, embastar i ripuntar esdevenen massa vell per entendre la fusió innata de tots els colors. Caos cromàtic a la paleta de qui lluita en l'artesania del viure, en...

estimera

Estimera Àligues a les mans, gavines als ulls, collita de llàgrimes, tornes a assumir la responsabilitat d'estimar la veritat crua i per ordre alfabètic, en pèl, amb tota la barba; rellegir Miguel Hernández com una destralada a la cara. Tórtores a l'alba, bots a la lluna, oli de...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS