Octubrina

Tenc el cos recobert per una capa fina de son. Transparent, suau, relliscosa com pocs tels de ceba saben crèixer. Resistent i persistent en el temps, no em deixa distreure’m amb les clarors que puc distingir des de la cadira, allà lluny, a un record anomenat carrer. Allà on un temps enrera...

L’esclat de la primavera a la pell, un embat demolidor de tristeses, injerts d’esperança amb la punta dels dits, els dits salats en les nits de lluita d’eclipsis, on no hi ha vencedors ni vençuts, només carícies a l’aire inquebrentable que respirem, als murs de fum que ens...

Avui he berenat un cocarroi. I el somni ha estat atlètic. M’he despertant amb els braons mig electritzats. Com si hagués estat abraçant amb molta força o com si m’hagués estat preparant tota la nit -en posició cursa100 metres lliures- per córrer contra l’oblit. I saps? Penso molt en els insectes...

Intuïa tota la nit la presència de l’ombra. A punt d’esmicolar-li la llum i deixar-la sense un altre puntal indispensable per superar el caliu de la nit. El cel de ciment no era barrera suficient per aturar les irradiacions de la lluna. N’hi havia que el cridaven. Però l’eclipsi no entén de...

És dia de pèrdues. Aèries i diàries. La perduda de cada dia, la que va esquerdant l'ànima suaument, amb una dolçor extremadament anestesiant. I la pèrdua aèria, la dels quilòmetres i les hores que ens obliguen a l'exili d'abraçades. Torna l'enyor salvatge, les punxades als diafragmes i les...

  Vull caure, simplement. Estic cansada de degotar a compta-gotes.

El desert, un camp de margarides, anar a buscar caragols amb katiuskes verdes, veure't esblaïmada rere el gruix de l'espill, incapaç de vocalitzar-te, cantar cançons per a un sol, contar els somnis en veu alta per la rambla, sentir-te obligat a escriure amb...

Hi ha pics que les paraules són absurdes per òbvies. http://www.goear.com/listen.php?v=9d8222a Però no les idees... no?

Fa un vent estrany a la ciutat. Els assassins corren espantats com a lleones i les paraules van a preu de somriure jove. Perquè de canaris no en tenc. Només dos ciclàmens que alleugeren el vertigen del balcó i anestesien els meus atacs d'enyor amb la pòcima...

Sortia de casa amb un pas parsimoniós. Pantalons i jaqueta negres. A conjunt amb la corda de la gosseta, una cocker ben rossa, amb les orelles d'un color gairebé albí. Baixava l'escaló de l'entrada i encenia la cigarreta. Llavors iniciava un pas lent, mortuori, d'un dol pesat i rigorós. Una passa...

La inèrcia de les paraules es perd en les línies d'entremig de les cançons, en els deu minuts que tanmateix havien nascut per no proliferar, en la flotació dels somriures en la fosca, en les línies de les muntanyes i els cementiris dins la boira, en les olors, les veus i els tactes que surten de...

De la fam neix la impaciència, l'orgull esbarlat dels dies que et volta indistintament del passat al present. De la fam neix el camí de roselles de quan era menuda, les estones al llit amb els ulls ben oberts, les mans al cap i la guixa nua, sense fitar res...

La pronúncia hongaresa dels escenaris. Incendiaris. Com els vèrtex que ressegueixen els meus dits. Escalem piràmides per a desfer-nos de les pedres. Les llençam i fem sonar una harmònica mal afinada que ens fa intuir que estem a l'escenari equivocat. De...

Sempre hi ha un punt de clarividència que estomaca les restes de cendra per encendre un volcà.

El vostre missatge s'ha enfilat. Una imatge es trenca esclafada entre els dos metros que travessen el propi miratge. I es desinflen les paraules a l'andana del mar. I les bimbolles i els geners retrunyen a les vies internes del cervell. I les safates són bidimensionals...

Acostumava a arribar tard a les hores en punt. No als dos quarts i mig, no. A les hores en punt. Als dies en punt. A les persones en punt. Sempre es passava un pèl, la mica per no recordar perquè havia tornat a desafiar el temps i la sort. Llavors sortia del metro, passat dos...

la sinceritat m'arrossega èbria pel camí dels canvis. i en el camí s'han extinguit les margalides, les pipelles, els niguls, els alfabets, els misteris, la curiositat, les minúscules, les cançons, les vocals i les consonants i els etcèteres. és hora de llençar la ferralla i omplir el...

Som serva de l’obscenitat de viure. Emmudeixo amb les casualitats i robo totes les margarides per anar col•leccionant les deixalles de la gent quan la resposta és no. Vesteixo amb una innocència estripada, a ratlles pàl•lides i indefinides. Camino a singlotades desbancades per l’excés de soroll....

Viatge inferior a la circumferència de tots els esclavatges, m’inferno a la nit disfressada de pluja fosca, vesso harmonia esberlada pel teu rostre i batecs enllustrats per la teva desabsència . Oblit salvatge. Bon Nadal.

crits incommensurables fets de nervis tallats en peces rodones. mirades a contrallum, una presència a contrapicat. em dóna vertigen imaginar-te amb els colors girats. d'un blau elèctric, amb sospirs esfèrics i tremolors triangulars. potser és que tenc gana.