Administrar

Categoria: Ones de nacre

Cofoi /-a

T’hauria de fer por. Tenir els ulls tan oberts i tan distrets a l’hora. Ser incapaç d’enfocar totes les idees doiudes que et passen pel cap i quedar tan cofoi. T’hauria de fer por. Torna-hi, a la inutilitat de viure. Torna’m els tanmateix que et regalava a les hores en punt dels dies de molta...

Annemarie

Annemarie Schwarzenbach (1908 -1942) Somnis afònics, vocals esquizofrèniques, consonants de morfina, Etèria, aèria. Deesa dels ateus de si mateixos, dels perduts i dels dissortats. Viu a l’amnèsia de l’oblit a les arrugues de la recança, a l’escorça del cor...

Ous de dos vermells

S’obsessiona per tot. Per les albergínies. Ja no hi posa carn ni peix al tumbet, sinó albergínes farcides amb albergínes que es cruspeix amb dues mossegades. Albergínies amb pernil i formatge. Albergínies a la llenya. I de tant de cuinar i reviure el foc en cada plat, s’ha quedat sense caliu....

àguiles

Un món de tinta xina a les mans. Fas una mirada d’àguila i trobes totes les aus amb les ungles dels peus ben afilades. Alguns dels ulls són de vitamina de colors, d’altres de fum senzill. Escots impronunciables que acaben en cintures idèntiques de colors atigrats i comencen amb un collar de pedra...

el futur

Una mica de nou moscada, quatre fulles de moraduix i un raig d’oli verjo. Aquesta seria la base de la pòcima que faria servir per embruixar el futur quan es presentés d’amagatall aquella nit a les dotze. No, no era dolenta. No portava capell ni tenia cap granera voladora. Com a molt, donava...

Temps enrarits

Al propietari de la capseta . De vegades, les paraules queden amagades dins els bòtils i joiers barrocs perquè en aquell moment el batec és tan fort que escarrinxen. D'altres, són seduïdes per l'absurd quotidià. I només, unes poques, per deixadesa dels dits, per la desconfiança que uns mots...

La poma

Es queden els tres sentats en aquella taula. Sense res a dir-se. Només escoltant el cruixir d’aquelles tecles del piano, el devessall de la pluja rodolant per la finestra, el cendrer amb restes de carmí a les burilles de tabac ros, segurament d’una dona exhuberant, van pensar els tres. O els dos,...

El Delta

Els somni d’avui estava embolicat en un coixí de formatge camembert a punt de ser rebossat. Cada càpsula contenia dosis oníriques de personatges de la fauna nocturna. Un nom de jazz. Fesomies antigues que s’omplen d’arrugues quan desperto. I què bonics els horabaixes disfressats de cranc, quan...

un tatuatge

Necessito una abraçada enorme per treure’m aquest tremolor. O una camisa de força. Despullar-me dels batecs i deixar-los a la tauleta de nit, prop del llibre que em devora les nits i els omple de pols i desabsència. Anestèsia pura en gotes de tinta a la sang. Una injecció de líquid per...

Els paranys de la fredor

Fixa-t’hi bé. No és fàcil mantenir aquesta contenció ferma. Tenir l’esguard congelat. Les mans quietes dins la butxaca. El clotell en tensió. No, no és fàcil. L’enyor és un d’aquelles coses que et va corcant cadascuna de les venes per on hi corre i recorre la sang. Perquè la meva sang sempre es...

boscos

I els boscos queden despoblats. Sense udols. Ni rascades a l’escorça del nostre arbre. Qui escriurà ara els arcs amb els noms dels desapareguts? Surten arrugues entre glop i glop, entre petites morts i petites clarors. I neixen en regruix. A l’inrevés de tot. Sempre de tornada del segles.

La son penjava dels balcons

Tenc el cos recobert per una capa fina de son. Transparent, suau, relliscosa com pocs tels de ceba saben crèixer. Resistent i persistent en el temps, no em deixa distreure’m amb les clarors que puc distingir des de la cadira, allà lluny, a un record anomenat carrer. Allà on un temps enrera...

esperança

L’esclat de la primavera a la pell, un embat demolidor de tristeses, injerts d’esperança amb la punta dels dits, els dits salats en les nits de lluita d’eclipsis, on no hi ha vencedors ni vençuts, només carícies a l’aire inquebrentable que respirem, als murs de fum que ens...

Empelts

Avui he berenat un cocarroi. I el somni ha estat atlètic. M’he despertant amb els braons mig electritzats. Com si hagués estat abraçant amb molta força o com si m’hagués estat preparant tota la nit -en posició cursa100 metres lliures- per córrer contra l’oblit. I saps? Penso molt en els insectes...

Deseclipsi

Intuïa tota la nit la presència de l’ombra. A punt d’esmicolar-li la llum i deixar-la sense un altre puntal indispensable per superar el caliu de la nit. El cel de ciment no era barrera suficient per aturar les irradiacions de la lluna. N’hi havia que el cridaven. Però l’eclipsi no entén de...

Pèrdues

És dia de pèrdues. Aèries i diàries. La perduda de cada dia, la que va esquerdant l'ànima suaument, amb una dolçor extremadament anestesiant. I la pèrdua aèria, la dels quilòmetres i les hores que ens obliguen a l'exili d'abraçades. Torna l'enyor salvatge, les punxades als diafragmes i les...

A la branca

  Vull caure, simplement. Estic cansada de degotar a compta-gotes.

Desert

El desert, un camp de margarides, anar a buscar caragols amb katiuskes verdes, veure't esblaïmada rere el gruix de l'espill, incapaç de vocalitzar-te, cantar cançons per a un sol, contar els somnis en veu alta per la rambla, sentir-te obligat a escriure amb...

obvietats

Hi ha pics que les paraules són absurdes per òbvies. http://www.goear.com/listen.php?v=9d8222a Però no les idees... no?

ciclàmens

Fa un vent estrany a la ciutat. Els assassins corren espantats com a lleones i les paraules van a preu de somriure jove. Perquè de canaris no en tenc. Només dos ciclàmens que alleugeren el vertigen del balcó i anestesien els meus atacs d'enyor amb la pòcima...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS