Administrar

Categoria: Ones de nacre

impuls

Coses que intentes i que sempre t’acabes refent. Per exemple dius: l’últim cop que menjo tres cullerades de cola-cao abans de preparar el tassó de llet. Mentidera. No et pots resistir als terrossos naturals de la xocolata. I ho tornes a fer tan tranquil•lament. Segueixes tenint la ferma voluntat...

Soles de fusta

Soles de fusta. Petjades d'aram. Peus de porcellana. Trepitges la vida sense mesurar les passes amb onzes valioses que desequilibren qualsevol balança. Penses: t'enyor el pes en or de cada somriure; i encara no camines, encara no t'has calçat. Passeges les ombres de les sabates per...

footsoles

Sylvia Plath a dues veus Apamar les llambordes amb les plantes dels peus; - this nakedness shadows our safety - , ballarines de l'asfalt i del ciment tacat de goma. Mosseguen la duresa grisa, els caires desafilats, desinflats per l'edat de les petjades. Paren. They stand...

bistro

Hem quedat al bistro del barri antic de la ciutat. Aquell indret sempre serà l'inici de les pel·lícules sense veure. M'encanta el cinema sense final. De totes maneres, mai recordo els finals. Tenc aquesta habilitat d'esborrar el que no necessito. Com el desenllaç dels colors. Sí, una vegada més...

cordons

Per curiositat veu que les vaques tacades encara topen amb lletres octubrines, igual com les persones que cerquen com es reprodueixen les papallones. Ja t'ho vaig dir: les papallones blaves neixen de la tinta blava dels teus dits, volen en quadrícules per ales i les antenes pesen. Els colors, al...

carta

Estimada Octubrina, He acabat el quadernet de ratlles que em vares regalar l’últim cop que ens vàrem trobar, per allà enmig del no-res. D’ençà, he escrit i tatxat tots els fulls i pàgines, cada línia de color blau i per l’altra banda del marge vermell també. Em vaig proposar aïllar la x i...

El crit

Despert de l'absència del jo, del res, del nihilisme que m'aborda d'improvist mentre intent distingir l'àncora rovellada de les roques. Tot és marró al fons del meu mar. Fang, posidònia i ferro. Avui, però, despert d'aquest llac i sé que he somniat! Anava amb patins ingràvids i em trobava amb...

lladregota

Em dedicaré a robar-te les paraules, idò. Em dedicaré a desfer els nusos de les teves mans perquè així puguis doblegar els dits i escriure tots els somnis que vulguis aconseguir. Guardaré la pols de l’oblit dins la capseta i quan sigui record, la trauré a espolsar i a prendre el sol...

margarides

Els ulls li ploren, rojos i desfets. Es mira al mirall i s'hi veu un desert. Un immens oceà de sorra i sal, de pols estelar que neix dels pètals de les ones i sortegen els dits que desfullen margarides inútilment, perquè tenen les arrels de cendra. I cauen com els records, esgotats per la tensió...

per què?

Se m'ha quedat l'olor de taronja podrida. Potser és que el fems no es baixa sol. De la primera besada en recordo les estrelles. I ara ja no hi ni converses sobre el temps. Tampoc m'importa que la finestra estigui tancada, puc sortir pel galliner o les escales d'incendi. Que de caliu n'hi ha per...

meme

N' Alícia em demana que escrigui el segon paràgraf del llibre que tenc a la tauleta de nit, però com que no em puc cenyir al segon paràgraf, el poso tot. "Marta, la plenitud no és un erm ni aquest silenci d'ara, un poc eixut; l'esfera gira lentament i el temps s'ha deturat al fosc...

l'any dels moixos

On mires?

Absenta

Saludes l'aire, les flors blaves, les petjades dels passeigs de s'horabaixa amb els peus color d'aubarca. Saludes a tothom: hola, com estàs? I tothom és com ningú. Respon amb el silenci, amb la mateixa cançó que repeteix una vegada i altre que sí que sí que me encanta oirte. Veus d'absència...

Patufet

Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret. Patim patam patum, no trepitgeu en Patufet. És l'únic conte que em contava mumpare de menuda. L'únic però, sens dubte, el millor. M'imaginava una col immensa, una vaca preciosa ben tacada pels colors del bé i del mal, de la mort i de la vida (de...

el piròman

Ara el calor s’ha tornat en una fredor roja a les mans. Sempre les mans. Obsessivament repetides, dibuixades. Els dits. Cançons que eren presagi : « Aquella imatge obssessiva, com traure-me-la dels dits ». Les ungles que rasquen els vidres i no se sent el llamp ni el tro. Només un degoteig de...

enèsim

Enèsim adéu. Acariciar un comiat amb la punta dels dits és com arrancar els pètals del sol, que vaig llegir d’un poeta. Crema per dins. Socarrim. Fa pudor de nigul no vessat i que, si plogués, serien llances metàliques directes als ulls. I tanmateix. Tot queda en un no-res eteri, aeri, un manyoc...

blanc

Aquesta manera d’obviar-me a mi mateixa. Espai en blanc: llençols, paraules, enyor. L’enyor és blanc. El desig és com un morter que pica tots els dubtes i els amaneix amb dolçor perquè els ansiosos creguem que no hi ha cap altra opció més que aquest beuratge. I el blanc es converteix en beige,...

Allau

Perdo el silenci entre els teus rastres i quedo totalment desamparada de l’allau de paraules que ja no cauen com a barrumbades. Abans es deia molt aquesta paraula. Barrumbada. No sé ni com s’escriu, però tenc el record de grans pluges, de molins desbocats per la força d’un vent que podria ser...

cocoters

No paro de tararejar la cançó que vam començar a escoltar aquell estiu. Recordes? Narana na nanaaa. Estàvem a l’hamaca que penjava dels dos pins fora el jardí de casa teva. Era un horabaixa calurós, però no ens importava tenir els cossos enganxats, encaixats, movent-se al ritme del balanceig,...

satèl·lits

Diumenge. M'injecto cafeïna des què desperto i no aconsegueixo treure'm la sensació de desprendiment que m'ha atansat des del divendres. M'intoxico de paraules i fotografies en càmera lenta. De dits maldestres que fullegen cossos invisibles. De coixins negres sobre llençols blancs. El meu negre...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS