Octubrina

Els sospirs surten singlotats, però ningú no ho veu. Recollir tota una xarxa de fil arremolinat no és fàcil. Ser Penèlope en els dies d’avui no és un ofici sexy, que en diuen ara. Mentre, m’enfronto a la tasca de trobar les arrels dels fils que he anat estenent per fer enrotllar-los en única...

Avui he descobert que les pipelles tenen pols i que bombegen aire i mirades. He descobert que hi ha persones de colors. Tu ets immensament lila i, de vegades et gires cap a morat i d'altres cap a un blau que pot arribar a ser verdet. Ell és marró, encara que es faci passar per verd. I el marró és...

Diu la veu, "everything's gonna be alright". El fil de colors es trenca. Els desitjos estan a prop. Ja no cal somniar. Diu la veu, "resulta que ja no et necessito". El fil de colors es trenca. La necessitat mai ha estat tan enfora. Ja no cal enyorar. Diu la veu, "he après a cosir". El...

Oblida les paraules, les claus al pot de ceràmica de cera de l'entrada, les mentides endinsa-les a la terra de les plantes que no regues, amb els cucs que no neixen. Trenca les paranoies en trenca-closques de mil peces. Trepitja les llambordes d'una en una i després passa gust de caminar per...

Enredo les meves mans entre la fredor dels llençols. Rere meu, l'onada de calor, el canvi climàtic que arrasa corbes i muntanyes pèlviques. El desglaçament del punt g. El destapament de la capa d'ozó . Somnio que cada giravolt està tancat en un precinte de color gris, voltes hermètiques que se...

Síl·laba a síl·laba, esdevenc àtona per complet. Perdo l'accent en cada intent de vocalitzar-te, però el fil dels tassons estan perduts a l'oceà. Llavors començo una lluita estranya a base de crits per tal de recuperar el fil que navega entre plàncton i posidònia. Crido als peixos que s'apartin i...

En Martí , d'un costat, i na Frannia de l'altre, m'ha fet arribar això: Costa fer veure que només estàs de passada en aquest món quan algú altre t'aferra els peus enterra i et parla dels detalls, dels ulls que llegeixen mentre jo els tanco i del silenci que es respira i es deixa...

La veu que xiuxiueja a cau d’orella és un crit de ciutat, una exaltació de l’afonia i la totsolesa, l’aïllament del món. Els sentits ocupats mantenen el sext sentit en una decadència mundana, en punts de sutura secs i a punt d’esfilagarsar-se. La ciutat olora a mostassa i a insomni. Somnis...

L'anarquia d'hores embruixa les intuïcions latents. Neixen de les llavors de la nit, rere l'ombra d'un batec. Batega que batega. Despert sense mal de cap, amb la dolçor emboirant els pensaments. No distingesc les paraules dels sons. Tanmateix aquest batec és indestructible, indefugible. Viuria...

Coses que intentes i que sempre t’acabes refent. Per exemple dius: l’últim cop que menjo tres cullerades de cola-cao abans de preparar el tassó de llet. Mentidera. No et pots resistir als terrossos naturals de la xocolata. I ho tornes a fer tan tranquil•lament. Segueixes tenint la ferma voluntat...

Soles de fusta. Petjades d'aram. Peus de porcellana. Trepitges la vida sense mesurar les passes amb onzes valioses que desequilibren qualsevol balança. Penses: t'enyor el pes en or de cada somriure; i encara no camines, encara no t'has calçat. Passeges les ombres de les sabates per...

Sylvia Plath a dues veus Apamar les llambordes amb les plantes dels peus; - this nakedness shadows our safety - , ballarines de l'asfalt i del ciment tacat de goma. Mosseguen la duresa grisa, els caires desafilats, desinflats per l'edat de les petjades. Paren. They stand...

Hem quedat al bistro del barri antic de la ciutat. Aquell indret sempre serà l'inici de les pel·lícules sense veure. M'encanta el cinema sense final. De totes maneres, mai recordo els finals. Tenc aquesta habilitat d'esborrar el que no necessito. Com el desenllaç dels colors. Sí, una vegada més...

Per curiositat veu que les vaques tacades encara topen amb lletres octubrines, igual com les persones que cerquen com es reprodueixen les papallones. Ja t'ho vaig dir: les papallones blaves neixen de la tinta blava dels teus dits, volen en quadrícules per ales i les antenes pesen. Els colors, al...

Estimada Octubrina, He acabat el quadernet de ratlles que em vares regalar l’últim cop que ens vàrem trobar, per allà enmig del no-res. D’ençà, he escrit i tatxat tots els fulls i pàgines, cada línia de color blau i per l’altra banda del marge vermell també. Em vaig proposar aïllar la x i...

Despert de l'absència del jo, del res, del nihilisme que m'aborda d'improvist mentre intent distingir l'àncora rovellada de les roques. Tot és marró al fons del meu mar. Fang, posidònia i ferro. Avui, però, despert d'aquest llac i sé que he somniat! Anava amb patins ingràvids i em trobava amb...

Em dedicaré a robar-te les paraules, idò. Em dedicaré a desfer els nusos de les teves mans perquè així puguis doblegar els dits i escriure tots els somnis que vulguis aconseguir. Guardaré la pols de l’oblit dins la capseta i quan sigui record, la trauré a espolsar i a prendre el sol...

Els ulls li ploren, rojos i desfets. Es mira al mirall i s'hi veu un desert. Un immens oceà de sorra i sal, de pols estelar que neix dels pètals de les ones i sortegen els dits que desfullen margarides inútilment, perquè tenen les arrels de cendra. I cauen com els records, esgotats per la tensió...

Se m'ha quedat l'olor de taronja podrida. Potser és que el fems no es baixa sol. De la primera besada en recordo les estrelles. I ara ja no hi ni converses sobre el temps. Tampoc m'importa que la finestra estigui tancada, puc sortir pel galliner o les escales d'incendi. Que de caliu n'hi ha per...

N' Alícia em demana que escrigui el segon paràgraf del llibre que tenc a la tauleta de nit, però com que no em puc cenyir al segon paràgraf, el poso tot. "Marta, la plenitud no és un erm ni aquest silenci d'ara, un poc eixut; l'esfera gira lentament i el temps s'ha deturat al fosc...