Octubrina

"On eres tu fa set anys?" Això era la pregunta d'un bloc que no pot deixar mai indiferent, a dies frenètic de paraules, d'altres calmats, però sigui com sigui, una invitació obligada a la reflexió. On era fa set anys? Enmig d'una mar d'ignorància, esperant una carta que no va arribar mai,...

...24, fusta, 25, or, 26, al·lumini, 27, plata, 28, coure, 29 ferro, 30, estany... Alguna suggerència pel 21, 22 i 23?

Ja ho deia Llach, no sempre ens toca perdre. Però tampoc sempre ens toca guanyar. Quan necessitam una invasió subtil a l'ànima, ens ve una riuada d'imprevisions que no podem fer front sinó amb un somriure malfet i malesperançador pel receptor que t'entén sense parlar. En canvi, quan desitjam...

La ciutat és més gran i quadrículada que mai. Des del cel es veuen llumets que fan que tot estigui ordenat en formes de quadrats, rectangles, triangles... Tot el mateix color, un cel sense estrelles i un fred atemporal. Tot és diferent. El retorn és diferent. Després d'acostumar-me a despertar-me...

Ja sortiran quan sigui el moment.

No sé per quina raó, em passa molt sovint que obro el bloc per escriure alguna cosa i no tenc res a dir. O millor dit, no sé per on començar, no sé què dir, no sé ordenar les meves idees. Però alguna cosa em diu: va! ves a "nou article" i digues alguna cosa. Això faig. Me qued uns segons mirant...

Estic molt contenta!! Retrobar gent sempre em fa feliç! Un beset per tots i bones festes!

Parlem d'obsessions. Avui m'he decidit. Quin problema hi ha d'haver en reconèixer una obsessió, que no una adicció? Obsessió per una curiositat Obsessió per rentar-se les dents Obsessió per dormir Obsessió per tenir temps Obsessió per veure ploure Obsessió pel no poder fer més...

Avui he tornat a rere en el temps. El televisor m'ha portat a fer un viatge misteriós cap a records d'anys difosos. Com que tenim una tele tan original, es canvia sola de canal. I estàvem en el 33 i s'ha posat TVE i....... sorpresa! explota explota explo.. explota explota mi corasóóóóón! Ha...

Mar melosa, l'aigua que no cau crida la pluja en un crit de solitud, la vol, la necessita per amagar-se-la en una roca de l'escollera, per regalar-li a l'ona la quietud de la fura del mar, aquella amb qui es fon després de morir entre l'escuma.

No m'atreviria per res del món a obrir-me el cap per veure les idees que hi tenc. Em faig por només de pensar en aquesta operació. Seria una extracció molt complicada i no sé si en treuria res de bo. Començaria per dates, anys de naixement, de finals del segle XIX, 1888, 1887, 1879, 1886, les que...

L'ascensor del pis on visc és extremadament lent. Després de quatre mesos per arreglar-ho, varen conseguir girar-lo 45 graus i posar-li una pantalleta que indica els pisos pels quals viatja com un turista. Entre pis i pis, a la pantalla hi surt una flexta indicadant si va cap amunt o cap avall....

De vegades m'aixec de la taula de l'escriptori i em dóna la sensació que he abandonat el cau del meu metre cinquanta-cinc i m'endins en una piràmide. Ho veig tot petit, la taula, el sofà, com si tengués una mirada gegantina en un cos menut. Les parets tornen obliqües, el cap roça el sòtil i em...

Tenia una calor terrible. No podia parar de pensar... en el somni, en els fulls de la impressora, en el carter i la secretària, en el porter de l’edifici. Es movia d’un costat cap a l’altra, inquieta, sorpresa. Per primer cop, sentí que el seu cor bategava tan fort que pensava que li sortiria...

Arribà a la feina sense haver-se cordat la gavardina, que havia quedat desfeta pels pensaments i la suau brisa que feia aquell dia. El porter, com de costum, estava dret devora la porta. - Bon dia, néta meva. Com has dormit avui? El porter-avi li dedica un somriure dolç tot guardant-li...

Quan va treure el cap va veure que la seva porta, la primera que es veia només en sortir, estava oberta. Racionalment, tancà els ulls, es tornà a ficar dins l’ascensor, tancà la porta, va estrènyer els punys i tornà a repetir el procés de sortida. I va seguir veient la porta del seu pis oberta....

"Avui he vist un peix fora l'aigua i he pensat amb tu" Rafel Jaume

Només es recupera el temps quan s’ha perdut. Es va girar cap a l’altre costat del llit i quan va obrir els ulls va trobar una immensa paret blanca, buida, amb una petita rugositat, al cap i a la fi, un petit detall més que feia d’aquella paret un mal treball de pintor. Es va incorporar...

Comença la pel·lícula. Apareix en Richard Gere dins la cuina d'un restaurant de luxe novaiorquès donant ordres i desesperant-se, en aquell moviment de braços tan típic americà, perquè no hi ha consomè de bacallà. Haurà d'improvisar alguna cosa, és la seva feina. Però sap que amb un somriure se'n...

Començ aquestes paraules sense tenir una idea del que he de dir, malgrat que en el títol hagi posat que tenc moltes coses a dir. Però només les puc dir quan les escric. El meu cor batega fort, no puc deixar de sentir que el meu món se'm presenta nou cada dia i que de cada paraula en puc fer una...