Administrar

Categoria: Ones de nacre

Clandestinitat

Avui tenc una sensació estranya, de clandestinitat. Tenc ganes de fer coses d'amagat. De que ningú no em vegi, de fugir dels rituals de la vida escènica visible i soterrar-me en els subterfugis del pensament d'algú. Així, inconscientment. Sense voler, casualment, com qui no vol la cosa. És igual...

Renúncia

Des d'aquí fa una renúncia total a les màquines electròniques que tant faciliten la vida i el contacte exterior, diguem-li televisió, diguem-li microones, diguem-li lavabo, diguem-li cd-rom... que acorden respectivament apagar-se a la mitja hora de funcionament, no encalentir i deixar la cuina...

Hola II

Cames arreplegades, ben prop del cor. Així em dispos a deixar-me dur pel sospir de la sorpresa. La curiositat, si és bona, sempre té petits detalls que et van donant motivacions, encara que visqui, la majoria de temps, en un món de somnis. M'ha fet molt contenta l'agraïmennt d'Ulyse al seu bloc....

Metro

Hi ha olors típicament nord-americanes, hi ha meduses que busquen ser trasplantades, hi ha maneres de ser que irriten i llengues que mai no seran roges, ni dentadures que mai no seran postisses. No hi ha euros i menys els 3.000 que diuen que et podràs estalviar, perquè sempre trobaràs una filial...

Invisibilitat

Tot es fa implícit. No hi ha veus, ni por, ni lligams. La llibertat també queda soterrada amb la invisibilitat. Desapareix qualsevol signe de corporietat. Desapareix la vulnerabilitat. Desapareix el desig sota una capa d'indiferència i buidor. De vegades, ens enfonsam a la invisibilitat de manera...

L'hivern més sec

No plou. No cauen gotes ni de mel, ni del sal, tot el que cau és gel i quan arriben a terra és enyor... de quan plovia, de les paraules de les hores perdudes, dels rellotges aturats, dels incipients fulls d'ametller. No hi ha sacrifici, ni obsessions, ni desig, ni batecs, no, no n'hi ha. Tampoc...

marialluïsa a dues mans

som egoista, tiroríííí, som egoista i no deix que sa telepatia interpreti verbalment els meus pensaments de manera més eficaç. la telepatia, però, no sap reconèixer l'alfabet de l'ordinador. mariatròpiques retròentusiastes vital·legòriques

un bon títol per l'optimisme?

Me dispos a escriure aquestes paraules amb tota la intriga que és possible. No sé què en sortirà del meu cap aquest pic. El deix lliure, tant com puc, perquè les idees que l'envolten no són molt lliures, estan subtectes a lleis orgàniques que regulen la protecció de les llibertats informatives i...

Secrets

He perdut els secrets. O potser s'han amagat dins aquesta closca de paraules que pretenen freqüentar -inútilment- l'excèlsior de l'expressivitat emocional. Qui sap si, formalment, ho aconsegueixen però l'únic corolari visible és l'enduriment de la closca. Sota ella, tot té un mateix color, sempre...

Esperant una carta que no ha arribat mai

"On eres tu fa set anys?" Això era la pregunta d'un bloc que no pot deixar mai indiferent, a dies frenètic de paraules, d'altres calmats, però sigui com sigui, una invitació obligada a la reflexió. On era fa set anys? Enmig d'una mar d'ignorància, esperant una carta que no va arribar mai,...

Materials

...24, fusta, 25, or, 26, al·lumini, 27, plata, 28, coure, 29 ferro, 30, estany... Alguna suggerència pel 21, 22 i 23?

He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre...

Ja ho deia Llach, no sempre ens toca perdre. Però tampoc sempre ens toca guanyar. Quan necessitam una invasió subtil a l'ànima, ens ve una riuada d'imprevisions que no podem fer front sinó amb un somriure malfet i malesperançador pel receptor que t'entén sense parlar. En canvi, quan desitjam...

Títol esgotat

La ciutat és més gran i quadrículada que mai. Des del cel es veuen llumets que fan que tot estigui ordenat en formes de quadrats, rectangles, triangles... Tot el mateix color, un cel sense estrelles i un fred atemporal. Tot és diferent. El retorn és diferent. Després d'acostumar-me a despertar-me...

Un dia sense paraules

Ja sortiran quan sigui el moment.

Camí de retorn a la realitat postnadalenca

No sé per quina raó, em passa molt sovint que obro el bloc per escriure alguna cosa i no tenc res a dir. O millor dit, no sé per on començar, no sé què dir, no sé ordenar les meves idees. Però alguna cosa em diu: va! ves a "nou article" i digues alguna cosa. Això faig. Me qued uns segons mirant...

Bon Nadal

Estic molt contenta!! Retrobar gent sempre em fa feliç! Un beset per tots i bones festes!

Obsessions

Parlem d'obsessions. Avui m'he decidit. Quin problema hi ha d'haver en reconèixer una obsessió, que no una adicció? Obsessió per una curiositat Obsessió per rentar-se les dents Obsessió per dormir Obsessió per tenir temps Obsessió per veure ploure Obsessió pel no poder fer més...

Rafaela Carrá?

Avui he tornat a rere en el temps. El televisor m'ha portat a fer un viatge misteriós cap a records d'anys difosos. Com que tenim una tele tan original, es canvia sola de canal. I estàvem en el 33 i s'ha posat TVE i....... sorpresa! explota explota explo.. explota explota mi corasóóóóón! Ha...

Mar

Mar melosa, l'aigua que no cau crida la pluja en un crit de solitud, la vol, la necessita per amagar-se-la en una roca de l'escollera, per regalar-li a l'ona la quietud de la fura del mar, aquella amb qui es fon després de morir entre l'escuma.

Operació mental: una extracció d'idees a base de pluja

No m'atreviria per res del món a obrir-me el cap per veure les idees que hi tenc. Em faig por només de pensar en aquesta operació. Seria una extracció molt complicada i no sé si en treuria res de bo. Començaria per dates, anys de naixement, de finals del segle XIX, 1888, 1887, 1879, 1886, les que...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS