Octubrina

Entra a ca seva. No es coneix. Hi ha el l'habitant del somriure Bob Marley envoltat pels qui viuen a l'altra ca seva. Ella entra i s'hi sent visitant. No vol sortir de l'habitació. Voldria ser capaç de viure en el desordre de la cambra, sense haver menjat res, preparada per sortir demà amb un...

Com bateguen les flors empresonades amb les pessigolles del vent! Riuen totes alhora. El mateix esclafit controlat, la mateixa mirada cap al nord. Totes unides per una mateixa arrel. Una veu me crida. La veu coneguda i repetitiva, el dramatisme en estat pur. L'adicció a la totsolesa, la seva, la...

Escric per desfer-me d'un malson. M'he despertat sense voler, pausadament, donant voltes de manera suau i tranquil·la, no he tengut cap ensurt. Simplement m'he n'anava cap a una altra dimensió on els sentits es confonien. No sabia si havia d'emprar la vista, l'olfat, l'oïda, el tacte o el gust....

No tenc xerrera. I és estrany això, no vos penseu. Si pogués contar les hores que he estat xerrant en aquesta vida. Bé, ja sé que això és un doi,que tothom es passa molts dies xerrant, kilòmetres de paraules, onomatopeies, gestos i sorolls diversos. De pensar, crec que en faria més de kilòmetres....

Ja torn a ser a la vida quotidiana. He tornat del viatge que vaig començar fa un parell de setmanes, quan era pura levitació i gairebé se'm podia veure 30 cm més alta. M'hi vaig abandonar i vaig arribar lluny, més del que hem podia imaginar. Vaig tenir calor, vaig tremolar de fred, vaig nevar-me...

Desapareix el misteri. Sóc mexicana de naixement, tenc set fills i estic divorciada del meu cinquè marit. M'agrada això de passar per la vicaria una i altra vegada, cada cop és tan emocionant com el primer, dir sí és el que més m'agrada dir, ja sigui vestida de blanc, de roig o amb prendes de...

No ho he pogut evitar. M'hi he tornat deixar dur. La temptació de moure'm en clandestinitat m'ha tornat a estirar per banda. És agradable la sensació d'estar fent una altra cosa, per exemple escriure a l'enganxívol bloc, mentre tothom t'imagina concentrada amb altres qüestions. M'imagin que se'm...

i les rodes s'han desfet i he descarrilat. el missatge d'error (això és que no havia d'arribar) que fa i desfà missatge al seu antull i jo em desfaig en parpellajades de son... Bona nit

M'han tret de la biblioteca. M'he despistat, com vaig aquests darrers dies, abandonada dins el meu no-res -tot nou-, i ha vingut aquell home tan baixet a dir-me que me n'havia d'anar. M'he quedat a mig desglaç de la Marçal. Quan l'he volgut agafar, he deixat el carnet en no sé quina cartera i...

Avui tenc una sensació estranya, de clandestinitat. Tenc ganes de fer coses d'amagat. De que ningú no em vegi, de fugir dels rituals de la vida escènica visible i soterrar-me en els subterfugis del pensament d'algú. Així, inconscientment. Sense voler, casualment, com qui no vol la cosa. És igual...

Des d'aquí fa una renúncia total a les màquines electròniques que tant faciliten la vida i el contacte exterior, diguem-li televisió, diguem-li microones, diguem-li lavabo, diguem-li cd-rom... que acorden respectivament apagar-se a la mitja hora de funcionament, no encalentir i deixar la cuina...

Cames arreplegades, ben prop del cor. Així em dispos a deixar-me dur pel sospir de la sorpresa. La curiositat, si és bona, sempre té petits detalls que et van donant motivacions, encara que visqui, la majoria de temps, en un món de somnis. M'ha fet molt contenta l'agraïmennt d'Ulyse al seu bloc....

Hi ha olors típicament nord-americanes, hi ha meduses que busquen ser trasplantades, hi ha maneres de ser que irriten i llengues que mai no seran roges, ni dentadures que mai no seran postisses. No hi ha euros i menys els 3.000 que diuen que et podràs estalviar, perquè sempre trobaràs una filial...

Tot es fa implícit. No hi ha veus, ni por, ni lligams. La llibertat també queda soterrada amb la invisibilitat. Desapareix qualsevol signe de corporietat. Desapareix la vulnerabilitat. Desapareix el desig sota una capa d'indiferència i buidor. De vegades, ens enfonsam a la invisibilitat de manera...

No plou. No cauen gotes ni de mel, ni del sal, tot el que cau és gel i quan arriben a terra és enyor... de quan plovia, de les paraules de les hores perdudes, dels rellotges aturats, dels incipients fulls d'ametller. No hi ha sacrifici, ni obsessions, ni desig, ni batecs, no, no n'hi ha. Tampoc...

som egoista, tiroríííí, som egoista i no deix que sa telepatia interpreti verbalment els meus pensaments de manera més eficaç. la telepatia, però, no sap reconèixer l'alfabet de l'ordinador. mariatròpiques retròentusiastes vital·legòriques

Me dispos a escriure aquestes paraules amb tota la intriga que és possible. No sé què en sortirà del meu cap aquest pic. El deix lliure, tant com puc, perquè les idees que l'envolten no són molt lliures, estan subtectes a lleis orgàniques que regulen la protecció de les llibertats informatives i...

He perdut els secrets. O potser s'han amagat dins aquesta closca de paraules que pretenen freqüentar -inútilment- l'excèlsior de l'expressivitat emocional. Qui sap si, formalment, ho aconsegueixen però l'únic corolari visible és l'enduriment de la closca. Sota ella, tot té un mateix color, sempre...

"On eres tu fa set anys?" Això era la pregunta d'un bloc que no pot deixar mai indiferent, a dies frenètic de paraules, d'altres calmats, però sigui com sigui, una invitació obligada a la reflexió. On era fa set anys? Enmig d'una mar d'ignorància, esperant una carta que no va arribar mai,...

...24, fusta, 25, or, 26, al·lumini, 27, plata, 28, coure, 29 ferro, 30, estany... Alguna suggerència pel 21, 22 i 23?