Octubrina

I és que fa temps. Fa temps que esper la primavera. Diuen que ja acaba, però jo no m'ho crec. Ja pot predicar en Tomàs Molina, que no puc lluitar contra el que penso. Ni puc obligar el cos a penjar els ossos. El temps s'ha adormit i m'amaga l'arribada a qualsevol realitat, mentrestant somii...

He omplit el cos d'hores de son, avui. L'he deixat que poc a poc es refés de l'esgotament i fes que cada arruga del llençol fos més seva. La sang tampoc es mou pels batecs de cafè, ara els batecs estiren la pell del cos i eixamplen els sospirs. I plou, només mancaria sentir la gota de pluja com...

S'ha acabat. En sec. Tres hores per dormir i s'han acabat abans de començar a somiar. Què estrany! Tot s'acaba abans de començar a respirar. I ara?

Cop sec. I no és la porta qui tremola. El silenci em farà ser egoista i rancuniosa. Jo avís. Aprendré a odiar. Torn a la realitat arrancavides. Arrebàs la ràbia i la deix aquí, per a que les ones telemàtiques se l'emportin lluny de mi i deixin la meva ànima plena de puresa. No puc, però. No puc....

Veig que avui hi ha seguera al Bloc. Vaig a omplir un gerro d'aigua ben salada i vos regaré gota a gota, fins que les arrels estiguin ben humides i els condicionals, que ens estan escalant lentament per la columna vertebral fins a xuclar-nos el moviment, estiguin ben morts. Llavors, els podria,...

Avui he fet unes quantes reflexions: econòmiques, canines, vitals, iugoslaves, marines, culinàries, porugues, futuristes, llargues, trencadores de silencis, clandestines, encuriosides, de la mida de les lletres amb el pas dels anys, de la rapidesa del parlar, de la tristor dels finals dels...

Avui m'ha passat tot el contrari que deia en Corbera ahir. He començat molt nerviosa. Avui vespre casi no he dormit i m'he despertat a les sis com si no hagués descansat. El cor se m'accelarava. Després el dia ha anat millorant, cap a s'horabaixa, i he acabat rient! Per cert, heu vist Ventdelplà?...

Digues que no. Que no pots més, que vols trencar tot el silenci i el renou i les obsessions. Digues-ho!

M'he passat tot el vespre somiant. Amb tu. I no sé si era més real el tu del somni que el tu d'ahir. Estic desconcertada. Ja no sé qui ets. Ni tu tampoc. Ni tu. Però no m'importa gaire el somni ni la realitat. Perquè ara he vist les bombolles que venien de nou. L'amenaça de l'angoixa. Costa...

M'he despistat i m'ha vessat el cafè. Tots els fogons ple de cafè. I jo aquí, davant l'ordenador ensumant l'aroma de cafè sense saber que era el meu. No puc estar tan viciada al bloc. El veí de dalt, quan estén sa roba, sempre em troba enganxada a davant l'ordinador (bé, de vegades, també me...

Ara pensava que m'agradaria que els matins duressin molt més. I m'agradaria tenir menys son per aixecar-me abans. Si pogués me n'aniria a la platja, a veure el sol dins la mar. És gairebé l'únic moment del dia en què tot està calmat. El despertar del sol és molt tendre. Vos heu aturat mai a...

La migdiada m'ha donat força!! Vaig a bufar tant fort com pugui i faré lluny totes les bombolles!! No en quedarà ni una. I amenaçaré la por. A què sí? :)

La bombolla està a punt d'esclatar. La sent molt a prop i qualsevol mínim moviment la farà desaparèixer i jo amb ella. S'acosta el final. He de mantenir la respiració pausada però l'esforç és massa gran i em fa mal. Molt de mal. Seran capaces de sortir les llàgrimes sense moure ni un sol muscle?...

No sé per on començar. Sembla ser que el bloc s'ha tornat un poc desconegut per a mi. Abans entrava, coneixia els colors, ensumava les paraules que havien de sortir i els pensaments anaven de la mà del teclat. Tot sortia totsolet. Ara el desconec. Em desconec a mi i el que m'envolta. No surt del...

Sí, sí, com ho sentiu! Vaig a dormir i pens descansar les poques hores que dormi... Visca la son! Algú vol entrar en els meus somnis?

"Dolçament dormies, però et va despertar uns cops a la porta, t'estava cridat, nena on ets? siusplau, deixa'm entrar". El teu cor aturmentat no volia cedir... On ets?

dispersió. entre el mar d'aquí i el mar d'allà. les ones es despisten i no saben quin peus han de banyar primer, si els de l'esgotament o els de l'asfíxia. no saben si moriran per l'excés de sal o per una bufada de vent de rebot just quan entri l'embat. tot es dispersa en infinituds de camins....

Algú m'ha vist? No em trob per enlloc...

Ja som divendres. Avui n'Enric i jo no hem xerrat. El camí d'anada era massa precipitat i els diversos camins de tornada els he fet acompanyada, aixi que ha quedat dins la bossa mut. Tenc son. Peresa. Mal d'esquena d'estar asseguda incòmodament. Ja ho sé que puc fer un llibre de reclamacions,...

Tenc un nou amic. Es diu Enric. Enric, saluda. Ara no vol dir res, està empegueït. Són coses de ser jove i inexpert. Si véssiu com se li han encès les galtes! Encara no en fa moltes de coses. De moment em deixa que vagi pujant i baixant el volum i passar de la música que li he guardat a dins a la...