Administrar

Categoria: Ones de nacre

laberint vermell

les galtes s'enfilen fins els ulls i les pipelles s'hi aferren, estiren amb tota la seva força capilar un somriure de perfum d'anís. somriures fets de fang i pluja. somriures de cor airós, volàtil. muscles fets de trunyella. qui s'atreveix a ser sang?

mareig

mareig de colors. el terra es mou, les persones creixen, trontoll humà cap a la difuminació total. hi ha veus, somriures, dents grosses i peres. un cartell que fa de ventall, un esprai que malda per travessar orelles. falta aire. només funcion amb la meitat de cos i la simetria està...

contenta

Avui som dimecres però també som dijous. Res és per sempre, tampoc tu que et creus invencible, una paraula indeleble que no té por dels esborradors d'ànimes que ens amenacen de tant en tant. Però t'estic vencent, tira a tira, com un caragolet. No pens. Simplement estic contenta.

tempesta de nit

El retruny del tro m'ha despertat a mitja nit. No sense voler, sinó amb un so ondulat, per sobre dels niguls, mentre els acariciava amb l'electricitat del llamp. Imaginau la imatge: niguls de punta, pluja caiguda verticalment, sense desviar-se de la ruta, semblaven gotes guerreres, com si anessin...

eixut

El meu cap és un martell maltractador de melodies. Les neurones han començat a destralar versos i tornades de cançons. I ara estan esgotades de l'esforç de tanta matança, però han aconseguit. Ara hi ha silenci. Que contradictòria és la relació soroll-silenci. S'estimen i s'odien en una mil·lèsima...

peixos

i mentre esperava, teixia i teixia les retxes dels peixos de colors i la paciència tancava els ulls al sol i netejava la mirada de la lluna adormida...

peus

I walked across an empty land and I forgot my feet over there. Could you pick up them?

dins el volcà

Sent el pes de cadascun dels seus ossos estirant-la terra endins, a l'arrel del volcà. No es vol moure, intenta estar-se quieta per evitar que el foc els calcini, però cada cop pesen més i la caiguda es preveu asfixiant, carbonitzada. Voldria alliberar les paraules, petites dosis d'oxígen, per...

cançó per no compartir

Me sent violenta quan l'escolt amb algú. Els pensaments se'm tornen transparents, els ulls tornen amargs, els llavis amb gust de vinya, les mans amb tremolor de calfred, el cos d'aigua salada. Almenys això em sembla. L'he de sentir a molt volum i recordar-ho tot, segon a segon. I resulta que...

avorriment

idò el vent bufa a l'inrevés, m'extreu l'aire dels pulmons i empeny els velers mar endins, guiat per una gavina solitària. dóna mal temps i per això he decidit retrassar una hora, no sigui que un cap de fibló se'n dugui les hores massa lluny. què hi hem de fer? ens hem de protegir, no diuen això...

patufet

Té la mirada dolça, un somriure empegueït, amb la boca tancada, poques paraules i els gests suficients. Vol conduir i tocar el clàxon i prova d'engegar el seu cotxet amb les claus del meu. És molt curiós el seu equilibri, perquè quan corre ho fa amb les cames lleugerament inclinades cap a...

plaer

No he pogut evitar un dels plaers més hivernals que existeixen: esborrar la son de les ones i desfer la mar en petits rissos de sal; en silenci.

turistes

Pallassets d'estiu. Criden "alooooo", "holaaaa" i mouen extremadament els braços com si els innocents turistes no haguessin vist mai ningú saludant. Són com a mims, es dirigeixen amb un llenguatge a mig camí entre l'extraterrestre (segur que és molt més coherent) i l'indio dels westerns a gent...

patates

He bullit massa les patates i les mongetes tendres. Ara no seran bones per res. La mar avui no bramula. Està tranquil·la, només qualque oneta treu el nas tot fent una escuma blanca. Ho fan d'amagat, com totes les coses importants. S'amaguen i se'n riuen de les meves capacitats culinàries. Sóc...

mongetes tendres

Avui, que tenc tot el que necessit per escriure tranquil·lament, bones vistes, bona música, cap destorb... avui, no tenc res a dir. Les paraules corren com aire per l'interior sense trobar la sortida. He de fer mongetes tendres per dinar. Això és l'emoció de la vida. Quin dia.

àncora

Qui ha estat? Algú ha tirat el ferrató i ha deixat el temps ancorat al fons de la mar. S'arrossega, maldestre, entre l'arena i les algues. S'ofega. Deixau-lo respirar!

plou i plourà

plourà sal, suaument, sense que te n'adonis, fins que un dia trobaràs que el teu cor està fet tot de llàgrimes gelades, amb petites venetes d'enyor...

Estranyeses

Avui escric només amb una mà. L'altra està empastifada de crema (i quan he provat d'escriure amb l'altre mà, he deixat el teclat brillant i cremós). M'ha picat un bitxo, no sé quin ni a quina part de la mà, però m'ha deixat la mà inflada, que casi no la podia doblegar. I jo que me pensava que era...

londres

Anava a parlar dels paraigües tan enormes que duu la gent avui, però he engegat la tele i m'he trobat que avui Londres torna a ser protagonista. Quina tristesa de món.

cops

Als veïns d'abaix se'ls ha ocorregut fer obra i no acaben mai de pegar cops. Jo també en vull pegar, amb un martell, ben fort, contra totes les pors, resignacions i indiferències. Fa olor de setembre avui. No sé per què, però és així.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS