Octubrina

quan fa temps que escrius un bloc, acabes sent còmplice amb el silenci, et tornes transparent, les lletres tremolen, cauen en picat i acaben sent pàl·lides, igual com quan penses en qui ets. sóc pàl·lida, m'agrada inventar paraules. però em fa vergonya escriure-les. no tenc pèl, ni orelles. només...

per què et mires així? * Títol agafat de "Mar enllà"

Em permets que arrugui aquests minuts de diferència?

Algú sap com descremar unes patates?

Cop d'aire sota els peus. Refrega el cos com de passada, empenyent-lo suaument cap amunt. Camina de puntetes. No vol trepitjar el terra amb massa pressió. No vol deixar-se a dur d'esma cap a la intuició. Fràgil, maldestre, intenta mantenir l'equilibri del ballet silent. El so xiuxiueja una...

intrèpides paraules. neixen, creixen, es reprodueixen. cauen de la boca directes al silenci, tremolen quan no són dites, niuen a la xarxa 404, eterna desconnexió, pèrdua irreparable, mort trista de tu, que mai sabràs el que t'he dit. i qui vol saber-ho? a les cinc 07 a un ciber traga targetes no...

Es busca persona afeccionada a teixir i/o desteixir per a ajudar a desfilar ulls cosits de son.

idò sí. un any ja fa d'aquest bloc. un any d'octubrines, d'octubrina, d'octubrí, de silenci, d'emily, de shin-ta, d'ulyse, de corbera, de miró llull, d'àngel blau, de litus... De paraules, inoportunes, llamineres, dolces, seques, esquitxades, afilades, capgirades, prim-mirades, automàtiques,...

I ara, per favor, ensenya'm a reviure't.

les galtes s'enfilen fins els ulls i les pipelles s'hi aferren, estiren amb tota la seva força capilar un somriure de perfum d'anís. somriures fets de fang i pluja. somriures de cor airós, volàtil. muscles fets de trunyella. qui s'atreveix a ser sang?

mareig de colors. el terra es mou, les persones creixen, trontoll humà cap a la difuminació total. hi ha veus, somriures, dents grosses i peres. un cartell que fa de ventall, un esprai que malda per travessar orelles. falta aire. només funcion amb la meitat de cos i la simetria està...

Avui som dimecres però també som dijous. Res és per sempre, tampoc tu que et creus invencible, una paraula indeleble que no té por dels esborradors d'ànimes que ens amenacen de tant en tant. Però t'estic vencent, tira a tira, com un caragolet. No pens. Simplement estic contenta.

El retruny del tro m'ha despertat a mitja nit. No sense voler, sinó amb un so ondulat, per sobre dels niguls, mentre els acariciava amb l'electricitat del llamp. Imaginau la imatge: niguls de punta, pluja caiguda verticalment, sense desviar-se de la ruta, semblaven gotes guerreres, com si anessin...

El meu cap és un martell maltractador de melodies. Les neurones han començat a destralar versos i tornades de cançons. I ara estan esgotades de l'esforç de tanta matança, però han aconseguit. Ara hi ha silenci. Que contradictòria és la relació soroll-silenci. S'estimen i s'odien en una mil·lèsima...

i mentre esperava, teixia i teixia les retxes dels peixos de colors i la paciència tancava els ulls al sol i netejava la mirada de la lluna adormida...

I walked across an empty land and I forgot my feet over there. Could you pick up them?

Sent el pes de cadascun dels seus ossos estirant-la terra endins, a l'arrel del volcà. No es vol moure, intenta estar-se quieta per evitar que el foc els calcini, però cada cop pesen més i la caiguda es preveu asfixiant, carbonitzada. Voldria alliberar les paraules, petites dosis d'oxígen, per...

Me sent violenta quan l'escolt amb algú. Els pensaments se'm tornen transparents, els ulls tornen amargs, els llavis amb gust de vinya, les mans amb tremolor de calfred, el cos d'aigua salada. Almenys això em sembla. L'he de sentir a molt volum i recordar-ho tot, segon a segon. I resulta que...

idò el vent bufa a l'inrevés, m'extreu l'aire dels pulmons i empeny els velers mar endins, guiat per una gavina solitària. dóna mal temps i per això he decidit retrassar una hora, no sigui que un cap de fibló se'n dugui les hores massa lluny. què hi hem de fer? ens hem de protegir, no diuen això...

Té la mirada dolça, un somriure empegueït, amb la boca tancada, poques paraules i els gests suficients. Vol conduir i tocar el clàxon i prova d'engegar el seu cotxet amb les claus del meu. És molt curiós el seu equilibri, perquè quan corre ho fa amb les cames lleugerament inclinades cap a...