Administrar

Categoria: Ones de nacre

viatge

El millor viatge és aquell que no es deixa de fer mai ...sigui quina sigui la seva direcció

Oferta

Producte/Servei: intuïció (inclou pensaments enrevessats com a accessori útil per a fer suposicions) Estat: bastant precisa Preu: a convenir (possibilitats d'intercanvi amb altres sensacions) Observacions: si s’abusa d’ella, pot causar rovell al cervell, trenca l’espontaneïtat...

espera

Tenc ganes de beure'm el teu aire silenciós i dormir-me amb la carícia de les teves pipelles. La boca és plena d'aromes de primavera, de bombolles volcàniques, de nit sense adéus. A què esperes?

Ombres perdudes

És l'hora de l'ombra menguant. La nit es menja la foscor a glopades de llàgrimes sense gana. La lluita és ferotge, la tristor rovega l'ànima, xucla amb força l'enteniment i deixa el coixí degotant solitud. La son i el malson són sinònims que van de la mà de les rialles desmesurades, plenes de...

inevitablement...

el moment, la fisiocràcia emocional, el punt d'equilibri, els giravolts per trobar un punt fora del quadrat... tots els esforços acaben amb una llepadeta de primavera agredolça...

dreams can come true

put your arms around me, you make me feel so sick. quizás son cinco minutos y hasta las nueve de la mañana. l'home passejava a les sis del matí amb el llibre vermell sota el braç. ella esperava el pa. ella una il·lusió amb les mans buides. eres que volien ser errrrrrrres. paraules que volen ser...

núvols

Esmorzars al Tiffanys, recorda-ho, no hi hem berenat mai i sabem que tenim moltes poques coses en comú. Així i tot, sé que tenc alguna cosa teva que no em podràs robar... ...encara que estiguis dalt dels núvols.

vent de dalt

Bufa el vent de dalt, amb els fils de niguls penjant pel voltant de la lluna. És nit de cor de primavera esmorteïda. Cauen les busques dels rellotges dins els ulls. Ploren, remuguen entre pipellades, no poden esborrar la mirada entelada que els ha deixat la busca. El fred és nou, de tacte...

la primavera als ulls

És una sensació massa ingènua, verbalitzada amb poca sinceritat, bategada amb interrupcions constants, ambigües. Pot ser, no pot ser. No hi ha gana, avorriment d'enyor, ganes de ser amnèsica per les hores que no proliferen. I després, què en farem del temps que se'ns menjarà les il·lusions?...

cel

El cel era un camí de pedres. Quadrades, rodones, triangulars, hexagonals. Corríem i derrapàvem tot protegits pel coixi d'herbes blanques, mentre intentàvem no despentinar-nos amb el vent. Era com córrer al volant d'un cotxe massa potent i no tenir peus suficients per frenar, com quan pitges el...

un diccionari

N'Octubrina està de baixa. Ara m'ha dit que li ha pegat per amagar-se darrera una màscara... Quines coses més rares! Per cert, si la veieu, regaleu-li un diccionari nord-americà per entendre les paraules perdudes a la traducció, que els batecs no sap per quina lletra els ha de buscar. Ah! i al...

desert

La terra seca és com la pell trencada que et deixes després d'estimar en silenci. Recorres amb les mans del desert les escletxes buides, torrades pel sol. Camines amb la por de perdre-hi els dits dels peus, que se t'assequin les venes i que les llàgrimes siguin només sal sense sabor, massa...

paraules

Algú em pot dir a quin racó he deixat les paraules? Tenc set.

aromes de vermada

T'he olorat fins a deixar-te l'ombra sense cap gota de llum, m'he vestit els ulls de nit per la fosca que t'abraça i ens converteix en una única ànima negra. T'he ensumat i he oblidat expirar. Et respiro. Sospiro tremolors enyorats de solstici, busco la primavera, la collita del 2003, tanco els...

paret

Ho saps, no? No he dormit de tota la nit somiant que trasspassaves la paret...

mig ple o mig buit?

Traspassar una barrera que no vols, però què desitges. Aquest és l'anonimat dels sentiments. Se senten muds, els ofego amb mirades a altra gent, amb silencis a qui em demana paraules, amb il·lusions que no arribo mai a imaginar, amb realitat massa trepitjades. Demà vendràs i tot quedarà en el...

l'idioma que no parlam

He intuït una llum, potser és la lluna esfilagarsada que tremola damunt les ones. Des d'allà volia parlar-te del fum dels cigarrets rebaixats, dels escalons massa alts, del gust de l'orenga, de les amanides que no són menjades, de les calculadores sense piles, dels taps de botelles que no arriben...

devessall

como yo te amo, convéncete, convéncete. no tenc cap electrodomèstic balay i aquí estic, amb una pel·lícula i mitja, mitja bossa de pipes, una falda a estrenar, quatre paraules que m'han vessat a la mar mentre intentava fotografiar els ànecs, una veu desconeguda que canta dins un vaixell, amb la...

començament

Dic adéu al dol. Dono la benvinguda als verbs, als somriures de plastelina, a la mermelada d'un punt i mig, a les destrals de vent que bufen els silencis, als molins de sorra, als ambients, pensaments i accions refetes, a les mentides que et fan somriure quan ja han passat, als giravolts del cor...

aigua

Els peus al cap i 15 litres d'aigua que corren massa amples per la canonada. No és una broma, ni em prenc a broma la gent que xucla vides amb l'engany dels innocents. No és un joc, és ràbia incontrolada, com l'aigua que fa xisclar la veïna de temor, amb les galtes arrugades ballant pel rostre...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS