Octubrina

La terra seca és com la pell trencada que et deixes després d'estimar en silenci. Recorres amb les mans del desert les escletxes buides, torrades pel sol. Camines amb la por de perdre-hi els dits dels peus, que se t'assequin les venes i que les llàgrimes siguin només sal sense sabor, massa...

Algú em pot dir a quin racó he deixat les paraules? Tenc set.

T'he olorat fins a deixar-te l'ombra sense cap gota de llum, m'he vestit els ulls de nit per la fosca que t'abraça i ens converteix en una única ànima negra. T'he ensumat i he oblidat expirar. Et respiro. Sospiro tremolors enyorats de solstici, busco la primavera, la collita del 2003, tanco els...

Ho saps, no? No he dormit de tota la nit somiant que trasspassaves la paret...

Traspassar una barrera que no vols, però què desitges. Aquest és l'anonimat dels sentiments. Se senten muds, els ofego amb mirades a altra gent, amb silencis a qui em demana paraules, amb il·lusions que no arribo mai a imaginar, amb realitat massa trepitjades. Demà vendràs i tot quedarà en el...

He intuït una llum, potser és la lluna esfilagarsada que tremola damunt les ones. Des d'allà volia parlar-te del fum dels cigarrets rebaixats, dels escalons massa alts, del gust de l'orenga, de les amanides que no són menjades, de les calculadores sense piles, dels taps de botelles que no arriben...

como yo te amo, convéncete, convéncete. no tenc cap electrodomèstic balay i aquí estic, amb una pel·lícula i mitja, mitja bossa de pipes, una falda a estrenar, quatre paraules que m'han vessat a la mar mentre intentava fotografiar els ànecs, una veu desconeguda que canta dins un vaixell, amb la...

Dic adéu al dol. Dono la benvinguda als verbs, als somriures de plastelina, a la mermelada d'un punt i mig, a les destrals de vent que bufen els silencis, als molins de sorra, als ambients, pensaments i accions refetes, a les mentides que et fan somriure quan ja han passat, als giravolts del cor...

Els peus al cap i 15 litres d'aigua que corren massa amples per la canonada. No és una broma, ni em prenc a broma la gent que xucla vides amb l'engany dels innocents. No és un joc, és ràbia incontrolada, com l'aigua que fa xisclar la veïna de temor, amb les galtes arrugades ballant pel rostre...

Venes suïcides del cor, moren desangrades per l'oblid. T'oblid.

Les corrents marines també són analfabetes. No saben expressar-se ni advertir que són com a ones de trunyelles que s'enrodillen i travessen els mars amb fúria i esvalot, mentre a la superfície creuen en la nuesa del vent. No en saben de ser transparents, no. Són de colors i corren paral·leles,...

Tenia prop de cinquanta anys i li deia que aquella nit dormirien plegats. Fora feia fred. Ella ballava, ell convidava. I a fora, seguia fent fred. No hi havia nous que s'arraconassin ben endins del cos, no hi havia hores en punt ni hores llunyanes. Sempre era massa tard. Per conèixer, per...

xiuxiuegs d'hermafrodita. tanco els ulls. no vull veure't, ni que em seduixis com el viatger antic, ni com les notes de música que es perden de nit, ni com la bellesa pura. cada despertar amb el mateix pesar d'aigua: què sentiré avui?

Fuig del temps, teoritzo sobre el temps, el necessito, em domina, m'encén, el busco, el perdo, el faig de perdre, hi camino, el trepitjo, el faig presonar de la son, em retreu, l'amenaço, m'escup a la cara, em dibuixa irrealitats, desfà les misèries en no-res, fa el no-res una eternitat......

I've seen all before.

No he tornat a veure aquella cuina en què els tassons i les papallones degotaven gotes massa lentes. No sobra una gota d'aire. Els pulmons estan plens de paperí i els sospirs de colors em descambuixen les parpelles. De nou la desconeixença reflota de la mort. Cau la tristesa a l'essència, la...

el teu cos té olor de nou a punt de caure de l'arbre

Sona una flauta tremoladissa. Els dits dels records caminen pels rectangles de dimensions arbitràries. És una intuïció sobtada, no cal dormir, no cal despertar-se mai per ensumar que és la veu, les mans, els matins de cel serè. Simplement sé que és una intuïció compartida. Què bonic intuir-ne...

Quin gust té un pastís de crocant després de la teva mossegada? Què menges per somiar què et despertes amb gust de mi? No diguis que no, saps que ja no pens en tu...

La son ha estat l'agulla que m'ha resargit l'ànima. Com Orlando, he dormit, he cosit els somnis de mort, la cendra s'ha fet fum i el fum, pura ràbia! He mirat l'espill i li he tapat els ulls de cera. Qui em desglaça?, li he preguntat als llavis transparents.