Administrar

Categoria: Ones de nacre

esborrant

tanmateix... tot s'acaba esborrant.

crits de mel

Crits en espiral a un micròfon groc i negre. Poder dir que no, encara que ens acariciem els peus sota els llençols, encara que el cel tengui molts niguls, encara que em duguis cireres i pastís de formatge per esmorzar. Són crits de mel, d'abelles cegues, però no coixes. Són ulls de sol, petits i...

sense tu

Sense tu, no puc viure’t, no puc silenciar-te, no puc desdibuixar-te ni fer-te oblit. Simplement ets una paraula maldestre i impronunciada. Retorn a la virginitat: ara sóc una llépola flor blanca.

sospirs sense sal

Sospitava. Sospitava que em buscaves. Sospitava de les teves pipelles caòtiques de primavera. Desitjava sospitar-te (entre sospirs de sal) i sorprendre't. I em vaig equivocar. El sol no surt cada dia igual.

sense data de caducitat

No. Lluitaré per què mai no siguin paral·lels.

l'aire de ca teva

Me'n vaig. Ja no vull viure a Transilvània.

teranyina

diamants en forma d'aranya amb els ulls oberts a platges dibuixades al messenger bevent un cafè amb gel amb gust de desesperació perquè ja se sap que el qui espera desespera i qui bé t'estima bé et farà plorar o riure d'orgasmes massa intensos o de paraules imaginades en somnis però veig que no...

ses flors són margalides

Ses flors són margalides i les llàgrimes desplorades d'incertesa són pols de castanya. Somnis de mans desertes, de cases de fustes i mirades avergonyides. Vius desvergonyit, somnies sístoles i diàstoles sense pell, tens mans d'aigua i sal, fico els meus peus descalços dins les teves aubarques...

aigua

Besos d’aigua, pell bruna, ulls de lluna desfeta a bocins de cràters suaus. Volcans de peus alats, de lava i mirades de cendra, de foc i espurnes prehistòriques. Arrels de son, fils de desig descosits a mig matí. Tard o prest. Però sempre massa. Enyor del cranc de roca...

cranc

"I me tir per es balcó i sé volar però no sempre me va bé... i no sempre me pens que no cauré" A tu, àguila marina, que voles com els crancs. Sempre de costat.

paciència

De vegades crec que no tenc paciència (per no estimar-te)

oasi

Desert gris, com l'amor sense sexe, que deia ell, com les dunes sense ones, com la pell sense arrugues de llençol. Tot un oasi de somriures de colors exist encials. Per a tu.

tempesta de pols

Aixeca't. Mou el peu esquerra. Després el dret. Mou-los junts, sense ritme, a peu coix, a passes curtes i llargues al mateix temps. Agenolla't i camina de costat. Ara corre. Atura't en sec com si haguessis estat a punt de botar a un precipici. Respira com si res no passes. Tu no hi ets mai, només...

jugant

L'excés de seguretat es paga sempre de la mateixa manera.

vampirs II

Els vampirs neutralitzen la sang com els mosquits?

atrapada en el temps

Fa moltíssima calor. Avui he viatjat al passat, amb una motxilla i només una muda blanca i negra. Sense càmera de fotos. M'he despistat (això ho he portat d'aquesta primavera). He vist tothom molt jove, amb els pèls dels anys vuitanta. Estàvem en el pis on vivíem, amb aquella làmpada en forma...

ostra

Ara ja no sé si vull ensumar unes altres pipelles aquesta primavera. Les teves traspuen la foscor i les nits d’ànimes eixutes. Són recol•lectores de la llavor de les gotes de pluja. Són les arrugues de les ostres, una per a cada somni de color de perla, per a cada perla dels teus ulls. Només...

de camí...

Tenc un petit problema: ara t'he conegut.

vampirs

Els sospirs se m'han arrelat a l'asfalt de la nit. Tenc el cos mig vampiritzat i la mirada és de color de cendra, a estones mig daurada. Vaig desafiant la gravetat entre les esferes d'alcohol. El fum pesa, gravita al voltant de la roba i desapareix de dia, com tu. He perdut la noció de les olors....

plantes

De tant pensar en tu, se m'han mort les flors. I ara què faig? Et menjo a mossegades de mar?
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS