Octubrina

Desert gris, com l'amor sense sexe, que deia ell, com les dunes sense ones, com la pell sense arrugues de llençol. Tot un oasi de somriures de colors exist encials. Per a tu.

Aixeca't. Mou el peu esquerra. Després el dret. Mou-los junts, sense ritme, a peu coix, a passes curtes i llargues al mateix temps. Agenolla't i camina de costat. Ara corre. Atura't en sec com si haguessis estat a punt de botar a un precipici. Respira com si res no passes. Tu no hi ets mai, només...

L'excés de seguretat es paga sempre de la mateixa manera.

Els vampirs neutralitzen la sang com els mosquits?

Fa moltíssima calor. Avui he viatjat al passat, amb una motxilla i només una muda blanca i negra. Sense càmera de fotos. M'he despistat (això ho he portat d'aquesta primavera). He vist tothom molt jove, amb els pèls dels anys vuitanta. Estàvem en el pis on vivíem, amb aquella làmpada en forma...

Ara ja no sé si vull ensumar unes altres pipelles aquesta primavera. Les teves traspuen la foscor i les nits d’ànimes eixutes. Són recol•lectores de la llavor de les gotes de pluja. Són les arrugues de les ostres, una per a cada somni de color de perla, per a cada perla dels teus ulls. Només...

Tenc un petit problema: ara t'he conegut.

Els sospirs se m'han arrelat a l'asfalt de la nit. Tenc el cos mig vampiritzat i la mirada és de color de cendra, a estones mig daurada. Vaig desafiant la gravetat entre les esferes d'alcohol. El fum pesa, gravita al voltant de la roba i desapareix de dia, com tu. He perdut la noció de les olors....

De tant pensar en tu, se m'han mort les flors. I ara què faig? Et menjo a mossegades de mar?

El millor viatge és aquell que no es deixa de fer mai ...sigui quina sigui la seva direcció

Producte/Servei: intuïció (inclou pensaments enrevessats com a accessori útil per a fer suposicions) Estat: bastant precisa Preu: a convenir (possibilitats d'intercanvi amb altres sensacions) Observacions: si s’abusa d’ella, pot causar rovell al cervell, trenca l’espontaneïtat...

Tenc ganes de beure'm el teu aire silenciós i dormir-me amb la carícia de les teves pipelles. La boca és plena d'aromes de primavera, de bombolles volcàniques, de nit sense adéus. A què esperes?

És l'hora de l'ombra menguant. La nit es menja la foscor a glopades de llàgrimes sense gana. La lluita és ferotge, la tristor rovega l'ànima, xucla amb força l'enteniment i deixa el coixí degotant solitud. La son i el malson són sinònims que van de la mà de les rialles desmesurades, plenes de...

el moment, la fisiocràcia emocional, el punt d'equilibri, els giravolts per trobar un punt fora del quadrat... tots els esforços acaben amb una llepadeta de primavera agredolça...

put your arms around me, you make me feel so sick. quizás son cinco minutos y hasta las nueve de la mañana. l'home passejava a les sis del matí amb el llibre vermell sota el braç. ella esperava el pa. ella una il·lusió amb les mans buides. eres que volien ser errrrrrrres. paraules que volen ser...

Esmorzars al Tiffanys, recorda-ho, no hi hem berenat mai i sabem que tenim moltes poques coses en comú. Així i tot, sé que tenc alguna cosa teva que no em podràs robar... ...encara que estiguis dalt dels núvols.

Bufa el vent de dalt, amb els fils de niguls penjant pel voltant de la lluna. És nit de cor de primavera esmorteïda. Cauen les busques dels rellotges dins els ulls. Ploren, remuguen entre pipellades, no poden esborrar la mirada entelada que els ha deixat la busca. El fred és nou, de tacte...

És una sensació massa ingènua, verbalitzada amb poca sinceritat, bategada amb interrupcions constants, ambigües. Pot ser, no pot ser. No hi ha gana, avorriment d'enyor, ganes de ser amnèsica per les hores que no proliferen. I després, què en farem del temps que se'ns menjarà les il·lusions?...

El cel era un camí de pedres. Quadrades, rodones, triangulars, hexagonals. Corríem i derrapàvem tot protegits pel coixi d'herbes blanques, mentre intentàvem no despentinar-nos amb el vent. Era com córrer al volant d'un cotxe massa potent i no tenir peus suficients per frenar, com quan pitges el...

N'Octubrina està de baixa. Ara m'ha dit que li ha pegat per amagar-se darrera una màscara... Quines coses més rares! Per cert, si la veieu, regaleu-li un diccionari nord-americà per entendre les paraules perdudes a la traducció, que els batecs no sap per quina lletra els ha de buscar. Ah! i al...