Octubrina

Et fas una fotografia amb la polaroid. De fons, un tren i la teva mà que diu adéu i la teva cara borrosa que desdibuixa un somriure. Li mostres i et diu: això sembla. El què sembla? demanes. El teu somriure despinzellat.

Arribarà un moment en què ja no podrem comptar els anys, ni contar les vegades que haurem deixat passar aquest temps de la puresa. Al contrari, haurem de fer compte enrere de les estrelles fugaces que hauran desaparegut de l'escena mentre planejàvem la propera trobada a...

Obro els ulls i respiro. Sense adonar-me he recorregut cent mil metres de malsons i se m'ha quedat l'aire entrebancat entre els dejavús i les espirals que fan les algues quan es tornen diabòliques. Tenc el cor dins una xarxa i la sang es beu tot el verí que han deixat...

Tanmateix tenc una barrera psicològica que m'impedeix anar a dormir abans de les dotze. Han de passar almenys dotze minuts i trenta segons per començar a pensar que he de tancar totes les finestres, les persianes, arreplegar els llençols estesos al menjador perquè...

Tenc unes ganes immesurables de tremolar. Tremolar i tenir la pell de gallina i tenir aquests daltibaixos al cor que mouen els batecs a emptentes quan et veuen. I travar-me la llengua i tenir calor i tremolar una altra vegada. I somniar. I somniar que somnio que comences pels peus i...

Sense massa pretensions, deixo que el dit gros dels meus peus irregulars acabi de trencar el bocí de calcetí de retxes i ensumi, per fi, la llibertat de la contaminació sensorial que envolta l'habitació del sofà vermell. De fet, n'hi han dos. De...

I decideixo fugir de les pròpies paraules, de les pròpies cendres. Ja he cremat massa somnis per no haver-hi posat protecció solar. Veig les esferes totalment triangulars, amb tots els caires ben afilats amenaçant de fer crulls metàl·lics a...

Saps que la intuïció no et fallarà, un altre cop. Li has encertat el melic del seu dolor. I t'ha fet mal a tu. Voldries burxar la pròpia anima, fer el crit del néixer i començar a córrer . Et voldries amagar entre les esparregueres ,...

L'afilador és un home vell, de barba desfeta i cabells desvirtuats. Les orelles li han crescut amb els anys. I els dits s'han fet gruixats i aspres. Conserva, però, les eines intactes, brillants, a punts d'afilar qualsevol intuïció rovellada. Ella el...

Aquí ja no val xerrar de neu ni de pluja suau ni de llavors de petjades que deixen la ciutat inundada d'humitats. Ja no val parlar de tendresa, ni sospirs endiumenjats. Parlem dels dilluns. Parlem de conduccions obsessives cap a l'oracle de l'incertesa. Parlem de redobles de...

Seré mestressa dels àtoms per uns dies, mouré els electrons i faré que hi hagi petites explosions de paraules en tot el cel. Escriuré: embat, moixionies, myself, tu, temptacions, senzillesa, ocean. Pensaré: no hi ha res impossible perquè sóc a l'extrem del món i tu tens els peus al meu cap....

Les dues, precisament les dues cançons més jeroglífiques que he escoltat mai, són les que em remouen tota la sal dels ulls. La boira londinenca seria saladina. El fum del tabac quedaria momificat per sempre més, com les estàtues de Covent Garden que em fan pensar que tu i jo, al fons, sempre hem...

Sent que he d’explotar en un gris elèctric. Elèctric llampant. Espurnes de gris, de pluja metàl·lica. Tenc els mots desafilats, anèmics. Els alimento amb corrent alterada. Els endolls tenen poca força i els blaus i els vermells tornen en un inevitable gris, que perd energia. Necessito connexió,...

Costa poc ser invisible. Per un mòdic preu de 15 euros (amb iva i sense propina), hom pot entrar, agafar unes tapes, assaborir una mescladissa de sabors insípids amb un toc d'oliva -i no pel verd, que els colors els té perduts- i sortir tranquil·lament per la porta sense rebre ni la més mínima...

Simbiosi, complicitat, un exercici constant de respiració musical. Compàs, ritme, mirades afinades, sons demolidors per a les ànimes sensibles. Un duet com el format pels fundadors d' Almastrings no pot passar desapercebut per a cap oïda. Tenen la força de la joventut i l'experiència de la...

El temps se m'escola entre les mans, se m'esborren les hores, les pipelles, les paraules corren frenètiques, just just embastades per aguantar el sotrac, l'embestida de l'agulla de capoll. Cohibir mai no ha estat feina dels pensaments, desempalleguen, despullen la incomoditat de...

Posar massilla als buits d'enteniment, als forats de la ignorància, a la puresa del blanc tacada per maons de unilateralitat. Cert és que el temps també fa que caigui paperí d'emblanquinat, que les hores despintin la màgia i es neutralitzin tots els colors. És cert. És ver. No hi, però, motiu per...

Sent la roada als ulls. De matinada, la va sorprendre mentre dormia, el temps. La boira que fa camins en contra direcció, la pluja que cau a pes mort, el temps que batega taquicàrdic. Els fenòmens atmosfèrics estan patint un trastorn de la personalitat i, mentre, ella es cosifica i es verbalitza...

Els sospirs surten singlotats, però ningú no ho veu. Recollir tota una xarxa de fil arremolinat no és fàcil. Ser Penèlope en els dies d’avui no és un ofici sexy, que en diuen ara. Mentre, m’enfronto a la tasca de trobar les arrels dels fils que he anat estenent per fer enrotllar-los en única...

Avui he descobert que les pipelles tenen pols i que bombegen aire i mirades. He descobert que hi ha persones de colors. Tu ets immensament lila i, de vegades et gires cap a morat i d'altres cap a un blau que pot arribar a ser verdet. Ell és marró, encara que es faci passar per verd. I el marró és...