Octubrina

El sol que es pon entre la boira, sembla un dels ous especials que mumare guarda dins la gelera, ben blancs i d'un rodó un poc escaldat, pobra gallina. I també sembla que tengui una garsa d'aquelles que te posaven quan queies amb la bicicleta i t'omplien els genolls de mercromina. I sembla guiri, allà tan absent de cel blau, tan enrevoltat de boira importada. I de vegades me pega plorera per estimar massa i massa poc, per voler els colors absoluts i els ous ben vermells, per voler que tots els sols i totes les llunes s'assemblin a tu.