Administrar

mir per sa finestra

octubrina | 21 Setembre, 2008 22:06

Observo la xarxa del món. De vegades em sembla un colador i de vegades una teranyina enganxosa que m'arrapa tots els sentits i quedo sense alè, esgotada de tant d'observar. Un ull mira tres finestres; l'altre, una cal·ligrafia traduïda. La noció de l'omnipresència m'embarga cada una de les meves simetries. He apostat sempre massa alt per a les dues bandes, als dos colors i ara no sé perdre. O no sé volar. No sé llegir les instruccions de la ruleta russa i demano a la màfia que em tradueixi because i´m a foreigner. Una guiri total en això d'encertar el forat per on caurà la sort. L'encalentiment global tampoc m'afavoreix massa, el forat negre s'ha convertit en un iman gegant que atreu els meus daus i les meves margalides a la nul·litat i al desfullament. Llavors, l'observatori que he instal·lat involuntàriament durant aquests anys queda despullat. Nuesa. Sense pell. I la pell, quan cau d'avorriment, s'omple de foradets i s'arruga. Qui trobarà una aspiradora per escapçar tota aquesta mort de la meva estora de vellut? 

ous d'estiu

octubrina | 10 Setembre, 2008 19:09

El sol que es pon entre la boira, sembla un dels ous especials que mumare guarda dins la gelera, ben blancs i d'un rodó un poc escaldat, pobra gallina. I també sembla que tengui una garsa d'aquelles que te posaven quan queies amb la bicicleta i t'omplien els genolls de mercromina. I sembla guiri, allà tan absent de cel blau, tan enrevoltat de boira importada. I de vegades me pega plorera per estimar massa i massa poc, per voler els colors absoluts i els ous ben vermells, per voler que tots els sols i totes les llunes s'assemblin a tu.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS