gavines
octubrina | 23 Juliol, 2008 13:34
Si no fos perquè la gent va vestida de ratlles i camises blanques i esportives. Si no fos perquè fins i tot els niguls duen corbata. Si no fos perquè els busos juguen a serra mamerra amb els altres busos I t'obliguen a tapar els ulls de la impressió a l'estómac. SI no fos perquè el cafè surt d'una maquina i no d'una plantació. Si no fos per tots aquests malabarismes mentals, avui em sentiria ulises i tornaria boig amb tant de cant de gavines desesperades. Són els nous pseudo-galls de les ciutats i em desperten al matí, allà ben al nord. I no tenen por de l'asfalt ni de l'alquitrà, ni de les alarmes nokia ni de les veus franceses que diuen wake up, wake up. I de vegades tenen somriure malèvols, per sota del nas, que t'amenacen. Giggle. I les imagines alçant les ales i dient-te, ja t'ho vaig dir, ja t'ho vaig dir jo, que és la seva melodia favorita. I la de tants. How bizarre.