Octubrina

superpoders

octubrina | 09 Juliol, 2008 17:27

Plou. I plou. I plou. I no s'atura. I la gent va amb aquells paraigües immensos i jo que no en tenc, me'n deixen un just per anar a correus i a dinar i pus. I em penso que sóc gegant, perquè el paraigües és gran i jo sóc gran. I quan ve un d'aquells hòmens de negre coberts per un antipluja grossot, sembla que sóc d'una espècie superior, i em transformo en una persona altissima, amb un paraigües també gegant i l'aixeco perquè tots els metres vuitanta de la City passin per sota del meu enorme paraigua. I miro el terra i les rajoles són tan lluny que gairebé no veig els bassiots. I quan torno a estar ampla, les cames i els braços se'm pleguen com a l'inspector gadget i hi torno a veure des dels cent cinquanta-cinc i veig que no sóc girafa, sinó un cangur de rajola a rajola, com el cusset d'en jack nicholson, evitant els petits rierols que de sobte s'han fet visibles als meus ulls. I després veig la falda que s'ha enverdit a l'estil militar. I s'ha omplert de taques de pluja horitzontal. I com que he perdut els super poders de créixer i arribar amb quatre passes a l'oficina, decideixo aplicar-me una loció de Cadbury Double Choc i una tassa de cafè amb molta d'aigua. Sobretot aigua, que no en falti.