Administrar

12.39am session (x10)

octubrina | 30 Juny, 2008 11:37

De matins interminables, d'impossibles sentiments. El ventilador, com sempre, giravolta entre dues parets de paper arrugat, estantís, que t'obliga a posicionar-te entre l'aspa i la paret. Jo trio l'aspa. Allà on hi hagi corrent eòlica, que s'oblidin de mi els dies assolellats a la platja. Evidentment, l'artificialitat del vent em provoca una al.lergia mala de descriure. No se si es a la moqueta, a la pols de les finestres, als niguls d'un pantone semigris. La qüestió es que no proliferen les hores. Els dits em fan mal del copy paste, però al contrari del que es podria pensar, no estic enfortint gens els músculs d'aquestes prolongacions meves, que cada dia estan mes fluixes. El google em diu que he de fer exercicis cada dia, en sessions de 10, estrenyent cada vegada un material distint. Es com fer series d'abdominals de 10, però aquí no he de tenir tanta cura de la respiració, ni tendre agulletes, suposo. Imagino l'absurd de la situació. I badallo d'avorriment.

nothingness

octubrina | 27 Juny, 2008 11:00

No deixen de sorprendre'm els sentits i els seus viatges astrals al passat. Ara mateix, sota aquesta nuvolada grisa, que omple la ciutat una altra vegada de dilluns de setembre amb les aubarques enfangades per la pluja escassa i els carrers bruts, en aquest precís instant oloro les primeres pizzes que vaig menjar de menuda al poble. Potser no les primeres, sinó les segones. Avui he necessitat el ventilador, perquè m'he despertat amb menys força a les mans de l'habitual i no he pogut obrir la finestra. Els maons vermells semblen mes roigs que mai. I penso. Penso en els batecs nounats d'aquest mati dins la dutxa, penso en les bategades a cop de drum & bass, penso en tambors i trompetes, en ponts que uneixen Amposta i l'estació de Waterloo, penso en arrugar els núvols i llençar-los al contenidor de reciclatge perquè li facin la lleixivada i enlluernin la ciutat amb un blanc virginal d'anunci. Penso les addiccions a la mozzarella & avocado salad i al sushi. Penso en aixecar els braços i dir: per què no? Penso en tot el que no em deixa de sorprendre, en allò dels sentits i les olors i els colors de les cireres i com pot sortir alguna cosa del no-res, nothingness, le rien. I somriure.

matins.8.20

octubrina | 26 Juny, 2008 11:11

Esperar el bus cada mati a les 8.20 es el fet determinant per agafar una jaqueta i posar-te mitges i sabates tancades. La cantonada sembla estar oberta a tots els vents. Com es deu traduir llebeig? [Alt+tab] -Pregunto al vermell com es diria en castella Diu que no ho sap-. Aixi tendria pistes per buscar al diccionari de Cambridge. Mentre, segueixo pensant que tenir el ventilador engegat es una manca de consciencia energetica. Les aspes remen contra la calor artificial de la quarta planta. La moqueta es un niero de pols. I els talons acaben per matar els turmells i accentuar la meva tendinitis. No saben fer trispols plans aquesta gent. Els carrers estan massa trepitjats i sembla que els peus tenen molta mes gravetat, aqui al nord. Avui a les cinc del mati feia un sol que xapava roques. Em desperto cada nit d'ençà (paraula copiada del google) que van canviar l'hora. I sembla que estic escrivint frases descoordinades, sense lligams. La farina que no lliga. Aquest cap de setmana fare una coca de verdura. M'encanta anar rascant entre paraules senzilles, entre fets massa quotidians per a un final de juny. M'agada que t'agradi.  

natura morta

octubrina | 25 Juny, 2008 12:22

La natura morta de l'oficina esta formada per un ventilador de peu, que per fer-lo deixar que rodi has d'estirar una palanqueta cap amunt. I fa clac. O clak, perque aqui estan molt de moda les k i les w, pero no els accents. A l'esquerra, si giro el cap en posicio torticolis, tenc un edifici de mao vermell. L'esperit del brick victoria (amb accent, sorry), imagino, amb pocs balcons i moltes escaleres d'emergencia en cas de foc. I cada dilluns tenim una fire alarm test. I cada dia esta ennigulat. Avui es un dia de finals de setembre, quan ja et fa ganes posar-te la jaqueteta que has tengut guardada tot l'estiu per si de cas un vespre feia serena. I veus que ja ha passat Sant Mateu i s'acosta Sant Miquel i hauras de felicitar tots els amics i alguna amiga que encara es diu Miquela. Els niguls aqui semblen mes grossos o, millor dit, mes tridimensionals. Van encapotant el cel, com si algu des de qualque raco, volgues posar un foscurit i envelar el sol. I com que no es estiu, no menj melicotons. M'he de conformar amb un petit taper de plastic que te taronja, rem, unes llesques finissimes de kiwi, pinya i poma. Poma (!). Si, estic comencant a pecar. Les he afegit a la meva natura morta londinenca com a fruita de la ressignacio. No es que no vulgui pecar, sino que no m'agraden els pecats aspres, que rasquen el tacte. Pero li he perdut la por i ja m'atravesc a deixar mossegades a la pell i a escriure natures mortes i a entendre el teclat sense accents i a deixar de demanar permis per fer les coses i a pensar en binomis fantastics i a dutxar-me amb els ulls tancats i saber on esta el sabo nou i a permetre que apareixin els pop-ups del gmail a la feina i posar-me botes i dues jaquetes passat Sant Joan i acceptar que es inutil posar barreres, perque si algu no t'ha de deixar passar, ja t'ho dira. I saps que m'atrevesc a fer de coses jo totasoleta mentre vaig dissenyant les meves natures mortes. I es que a l'estiu, tota cuca viu. Encara que aqui vagin mig tremolant de fred.

vitamines

octubrina | 25 Juny, 2008 00:37

Tenc una por discontínua a caure. Les petjades són maldestres i no s’han esborrat. Tenen síndrome d’elefantiasi i una mica del d’Ulises, now and then, adesiara. De vegades, sembla que són de mamut, d’altres de llagost d’estiu. Sempre he imaginat els llagosts ben grocs, enfilats a un filferro cantant al sol, mig enlluernats per la gelosia de la bona vida i per l’esforç de les formigues. Sé que la por, en haver-la vista no és res, però apareix sota els posavasos de l’Stella, darrera l’obturador, davall els llençols ratllats. I en aquesta ciutat no hi trob pedres on amagar-m’hi. I els ossos necessiten calci i l`ànima ,una dosi diari de vitamina llunàtica per no pensar pus mai més.

la girafa i altres contes

octubrina | 15 Juny, 2008 21:53

Tenc un amic que li agrada ser girafa i menjar les herbes dels roures de ciutat. Quan riu, les orelles se li mouen i el blanc dels ulls destaca més que el blau cel que el concentra. I de vegades em retorna tota aquella espontaneïtat que no em surt amb els dits, i em fa riure i fer riure, i ballar davant la rentadora que no obre la porta perquè la francesa ha posat un programa de nou hores i la rentadora ha dit que no en vol pus. I que qui mos vol mal que rebenti, que això m'ho diu una altra amiga a qui li encanta berenar amb diamants i ser morena com n'Audrey Hepburn. I ara he pensat que al Tàmesis no hi ha meduses. I que m'encanta pensar que les arracades tenen un iman a l'ordinador. I que és bonic traduir els sentiments. I buscar al diccionari quina paraula s'ajusta millor per dir t'estim. I acabar la recerca amb unes immenses rialles bilingües! Somriure sense subtítols. I amistat en versió orginal, casdascú la seva, obviously. I ser amant del definetively maybe. Perquè mai mai mai se sap quan s'acabaran de posar els accents oberts quan un vol tancar les portes, perquè passa massa oratge i les bosses dels ulls comencen a estar massa plenes de son.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS