Octubrina

Tenc unes ganes immesurables de tremolar. Tremolar i tenir la pell de gallina i tenir aquests daltibaixos al cor que mouen els batecs a emptentes quan et veuen. I travar-me la llengua i tenir calor i tremolar una altra vegada. I somniar. I somniar que somnio que comences pels peus i després aquella lluita interminable de melics i de genolls desbaratats. I saber sense pressa tot allò que amagam. I rebre cartes dels astres que diuen que sóc una bruixa bona al·lota, amb llunes de colors. Diu Aries avui, que alguna cosa ha d'explotar i que fa mesos que està esperant. Que s'encenguin tots els motors. Que avui han pujat els graus i, per fi, sento la primavera i l'enyor.

Sense massa pretensions, deixo que el dit gros dels meus peus irregulars acabi de trencar el bocí de calcetí de retxes i ensumi, per fi, la llibertat de la contaminació sensorial que envolta l'habitació del sofà vermell. De fet, n'hi han dos. De vegades, em cauen els detalls entre els forats de l'escurridor mentre penso en la meva vida en 365 graus. No hi hagut un excés de cerimònies puntuals, un parell o tres, i alguna fruita caiguda de l'arbre ben madura. Una cerveseta fresca per fer de transició entre la neu i el foc. I voilà. Ja hi som. Sí, sóc addicte al formatge. I als números imparells. I a les cançons que em regalen. I a les amistats. Al silenci, sobretot. Però em costa tancar la boca, no ha estat dissenyada per a la ressignació ni la serietat. Potser perquè les dents no hi caben. És l'automatic imperfection. I vull que duri per a sempre. Perquè, avui, els desitjos no poden ser condicionals.

I decideixo fugir de les pròpies paraules, de les pròpies cendres. Ja he cremat massa somnis per no haver-hi posat protecció solar. Veig les esferes totalment triangulars, amb tots els caires ben afilats amenaçant de fer crulls metàl·lics a l'ànima. Qualsevol punt de vista és miòpic, li manquen molts graus per tenir una visió completa de l'esvoranc. Podria tancar aquest aroma que m'has impregnat al cos dins una capseta de vidre. I t'ensumaria cada nit abans de dormir en una sessió d'amoraterapia per a ressuscitar totes les carícies i les petjades del sofà vermell. Ara tenc un sofà vermell i els ulls blaus. I conec una mediadora de gats i de conflictes de sangs armada. I, per si no ho sabies, m'encanta que tanquis la porta del microones abans que marxis.