Octubrina

Sent la roada als ulls. De matinada, la va sorprendre mentre dormia, el temps. La boira que fa camins en contra direcció, la pluja que cau a pes mort, el temps que batega taquicàrdic. Els fenòmens atmosfèrics estan patint un trastorn de la personalitat i, mentre, ella es cosifica i es verbalitza en colors: negrejo, envermellesc, però, enverdim muts. Els colors lluiten ferotgement contra els pantones. Pantomima! La ciutat esclavitza el fracàs als xamfrans amb claus rovellats. El dolor es vesteix de ferida anacrònica i incoherent. Busca juxtaposicions en el passat, s'ensordeix en els mots i en els sons de les passes blanques.