Octubrina

Oblida les paraules, les claus al pot de ceràmica de cera de l'entrada, les mentides endinsa-les a la terra de les plantes que no regues, amb els cucs que no neixen. Trenca les paranoies en trenca-closques de mil peces. Trepitja les llambordes d'una en una i després passa gust de caminar per sobre de totes les ratlles. Surt del dibuix sempre que puguis! De què serveix omplir una superfície si el blanc que l'envolta és més pur i atraient de tots els colors? Ves a dormir, perquè la lluna ja no et contarà més contes i minvarà sempre perquè les ungles i els desigs et creixin poc a poc. Dolços somnis, idò.