Administrar

collita

octubrina | 30 Gener, 2008 14:45

Els sospirs surten singlotats, però ningú no ho veu. Recollir tota una xarxa de fil arremolinat no és fàcil. Ser Penèlope en els dies d’avui no és un ofici sexy, que en diuen ara. Mentre, m’enfronto a la tasca de trobar les arrels dels fils que he anat estenent per fer enrotllar-los en única bobina. Em trenco els ulls resseguint la teranyina dels meus mots. N’hi han hagut en direcció al camp etern de les margarides, d’altres han deixat un camí de pipelles mentre intentava cosir l’impossible. Hi ha hagut fils transoceànics; que es sexuaven amb els peixos. Fils etílics que avançaven amb l’atzucac. Fils de cera, que es cremaven amb el vol a les altures. Fils de ferro que ofegaven la supervivència de les pors. Fils umbilicals sempre a punt de néixer. Fils de seda que van arrapant rostres de somnis en blanc. Fils d’aram, que va i vénen amb els serra-mamerra. Fils que es perden pels lligams del plaer, enfilen cos amunt i parlen amb llengües salades. No ho sabeu prou com desespero per saber si el fil que em tiba la pell és de color blanc o negre, si tenc el cos teixit d’ombres o de clarors, de descongestionar el trànsit de contradiccions que m’enterrossa a dubtes. No, no ho sabeu prou quantes punxades despistades han incorregut en els dits. El dejavú d’haver pensat en aquests mots de la collita: un edifici en perspectiva, l’estenedor de la galeria d’alumini, les vidrieres de regruix quadrat, mirar a l’horitzó del pati abandonat per tots els que encara viuen, netejar pots de nutella devorats pels dits. Sempre els dits, les imatges obsessives que s’empalleguen als dits com pitjallides a l’ànima. L’enyor refilat. No, no ho sabeu prou com costa recollir la filada dels estenedors de la ciutat.

menudències

octubrina | 29 Gener, 2008 19:58

Avui he descobert que les pipelles tenen pols i que bombegen aire i mirades. He descobert que hi ha persones de colors. Tu ets immensament lila i, de vegades et gires cap a morat i d'altres cap a un blau que pot arribar a ser verdet. Ell és marró, encara que es faci passar per verd. I el marró és bonic perquè és sòlid, consistent; implica durabilitat. Jo era taronja, ben taronja, però de cada cop m'estic envermellint més, m'enfosqueixo cap al negre. La foscor m'asserena. M'estabilitza. També he descobert que els dits saben acariciar la fredor. I també, que pujar quan tothom baixa, vol dir coratge i un gran sentit de l'humor. He somniat amb coques que s'empetitien i perdien la xocolata pel camí i recipients massa alts pels meus braços. M'he aprimat amb els sospirs. I he begut directament de l'ampolla del passat, i el regust amb què he nascut el nou dia no ha estat decadent, sinó al contrari, amb la falç de la supervivència ben alta per arrabassar les pors. Veig un bosc de boira i fum i m'entra filosofera: no sabem mai que som capaços de fer fins que no ho fem. I em declar diàfanament vermella. I estim tant que arrancaria totes les llàgrimes soterrades i emprendria el vol amb abraçades. Encara que tengui una força petita, unes mans menudes i uns peus diminuts. Encara que em diguin que no, que encara he de créixer més per aprendre volar. Mentidetes.

Penèlope

octubrina | 21 Gener, 2008 22:30

Diu la veu, "everything's gonna be alright".
El fil de colors es trenca. Els desitjos estan a prop. Ja no cal somniar.
Diu la veu, "resulta que ja no et necessito".
El fil de colors es trenca. La necessitat mai ha estat tan enfora. Ja no cal enyorar.
Diu la veu, "he après a cosir".
El fil de colors es trenca. Descosir marors glaçades en un quadre.
Esfilagarsar ones i tintar les ones del color de l'absència.
Refer el camí cap a l'ull de l'huracà, al bucle devastador de l'essència.
Desmitificar agulles encoixinades.
Fondre el didal.

Deia la veu: "Alguna vegada o altra, tots hem volgut ser Penèlope".

dormir

octubrina | 17 Gener, 2008 23:23

Oblida les paraules, les claus al pot de ceràmica de cera de l'entrada, les mentides endinsa-les a la terra de les plantes que no regues, amb els cucs que no neixen. Trenca les paranoies en trenca-closques de mil peces. Trepitja les llambordes d'una en una i després passa gust de caminar per sobre de totes les ratlles. Surt del dibuix sempre que puguis! De què serveix omplir una superfície si el blanc que l'envolta és més pur i atraient de tots els colors? Ves a dormir, perquè la lluna ja no et contarà més contes i minvarà sempre perquè les ungles i els desigs et creixin poc a poc. Dolços somnis, idò.

nit de reis

octubrina | 05 Gener, 2008 14:50

Enredo les meves mans entre la fredor dels llençols. Rere meu, l'onada de calor, el canvi climàtic que arrasa corbes i muntanyes pèlviques. El desglaçament del punt g. El destapament de la capa d'ozó . Somnio que cada giravolt està tancat en un precinte de color gris, voltes hermètiques que se sobreposen una a l'altra i ens separa en quadrats de clarobscurs. Mentre, amb molta cura, guardo els somnis en càpsules. Veig un cos groc, en escorç, d'una antiguitat dolorosa. Xiuxiueja plaer i enyor alhora, però no l'entenc. En una altra càpsula, em desxifren el missatge: l'enyor és real, declaren. No em crec res, crido i ressona un eco sord, veig passar diamants i una claror que no s'acaba d'encendre vola per l'habitació. Els somnis se'm surten de la ratlla, i, definitivament, escriure de costat no és una bona solució per superar el fred. Només desitjo despertar-me, menjar-me tot el carbó què m'hauran deixat els reis i començar a pecar.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS