Octubrina

L'anarquia d'hores embruixa les intuïcions latents. Neixen de les llavors de la nit, rere l'ombra d'un batec. Batega que batega. Despert sense mal de cap, amb la dolçor emboirant els pensaments. No distingesc les paraules dels sons. Tanmateix aquest batec és indestructible, indefugible. Viuria tota la vida perseguint-lo, protegint-ne la flama, que deixa de cremar amb les hores. Que les hores desembruixen. Que les hores descambuixen. Perquè ja n'hem estafada una: l'hora d'entretemps; prima i poc permeable.