Octubrina

Coses que intentes i que sempre t’acabes refent. Per exemple dius: l’últim cop que menjo tres cullerades de cola-cao abans de preparar el tassó de llet. Mentidera. No et pots resistir als terrossos naturals de la xocolata. I ho tornes a fer tan tranquil•lament. Segueixes tenint la ferma voluntat que no ho tornaràs a fer la propera vegada. I et creix lo nas. Llarg i punxegut. Llavors se t’estronca la sang, se’t congela en un instant nítid on no hi ha moviment. No està ni coagulada ni líquida. Està saturada en un punt eteri i inexistent; divagant. Com que no existeix el temps, no saps a quina velocitat per segon batega el teu cor. Coneixes el número, coneixes la causa, coneixes la dissort; però ja has oblidat l’instant en què vas començar a morir. Només ets capaç de reaccionar davant els estímuls sensorials. Baveges de pensar en la tassa de xocolata fosa, el coulant del japonès, el tassó de llet de fa una estona. És físic! Et vas equivocar estrepitosament de persona, diu la veu. Com em puc equivocar de ser mi mateixa?, li deman. Et mous pel desafiament. Abans pensaves que era un simple joc d’atreviment, veritat o besada. Ara ja no. I no desafies als altres, sinó que estàs afilant el ganivet constantment cap a tu. És l’addicció a la massacre de l’impuls. Al final, després d’uns quants cap de fiblons demolidors, arribes a la mateixa conclusió de sempre, com deia la teva professora de filosofia: ni chicha ni limoná.