Administrar

bistro

octubrina | 30 Setembre, 2007 21:35

Hem quedat al bistro del barri antic de la ciutat. Aquell indret sempre serà l'inici de les pel·lícules sense veure. M'encanta el cinema sense final. De totes maneres, mai recordo els finals. Tenc aquesta habilitat d'esborrar el que no necessito. Com el desenllaç dels colors. Sí, una vegada més els colors, que acaben esclatant en matisos i relativitats que desactiven qualsevol puresa. M'encanta oblidar la intuïció quan entro en aquell bistro, la deixa rodolar per les rajoles d'escacs i em converteixo en un petit peó, antialfils. Tothom té defectes, què hi farem. Tu em retreus un cop més que he arribat tard. No et queixis del teu moment voyeur, et dic. Rius i m'acaricies la mà. Torno a mirar al meu voltant. Ensumo la fusta antiga de les taules i desitjo que plogui. Així, sense final.

cordons

octubrina | 30 Setembre, 2007 01:24

Per curiositat veu que les vaques tacades encara topen amb lletres octubrines, igual com les persones que cerquen com es reprodueixen les papallones. Ja t'ho vaig dir: les papallones blaves neixen de la tinta blava dels teus dits, volen en quadrícules per ales i les antenes pesen. Els colors, al cap i a la fi, es fan feixucs. El taronja és obsolet, el vermell fa nafra, l'ocre encega. Idò? Quina és el color definitiu? El color del gregal? El de l'absència? Sí, aquest. Aquest color transparent que et recull la pell i et fa l'ànima un bolic. I s'enfonya ben dins el novembre, dins l'escarabat, dins el centre vital que és paral·lel i pla. Ultrasònic. Telefònic. Smsfònic. I la gargamella, profundament silenciosa, remou les cordes vocals amb indiferència. Ja no m'importa, al cap i a la fi, recollir les vocals i entendre-les al sol de ponent, al poble on es varen perdre les sabates i els concerts. De fet, no importa res. M'agraden les papallones de tinta blava. I ara vull anar amb els cordons desfets.

http://www.goear.com/listen.php?v=56f0877

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS