Octubrina

N'Alícia em demana que escrigui el segon paràgraf del llibre que tenc a la tauleta de nit, però com que no em puc cenyir al segon paràgraf, el poso tot.

"Marta, la plenitud no és un erm
ni aquest silenci d'ara, un poc eixut;
l'esfera gira lentament i el temps
s'ha deturat al fosc dels teus cabell.
Aigües i vent reposen i el desig
és una branca amb tota llei de fruits.
Que lluny de tot, i els dits aquietats
entre els teus dits, l'escuma dels colors
al fons dels ulls, aquietats també.
Que lluny de tot, i músiques i veus
configurant l'empremta del teu cos
que estimo tant, damunt la meva pell.
Res no ens pertany i som senyors de tot.
L'ombra de l'ombra allargassa el secret
molt més enllà del gest i del neguit.
Acluco els ulls i aspiro el teu perfum
compacte i dens, tan ple de salabror".

Miquel Martí i Pol, Estimada Marta (1978) dins Amb els ulls clucls. Proa, Óssa menor. Pàgina 153.