Octubrina

L’esclat de la primavera a la pell,
un embat demolidor de tristeses,
injerts d’esperança amb la punta dels dits,
els dits salats en les nits de lluita d’eclipsis,
on no hi ha vencedors ni vençuts,
només carícies a l’aire inquebrentable que respirem,
als murs de fum que ens emboiren.

I sense pressa,
cultivaré el temps amb niguls de cera
perquè la pluja sigui un degoteig de llum
i claror per encendre la flama.