Octubrina

En punt

octubrina | 16 Gener, 2007 00:36

Acostumava a arribar tard a les hores en punt. No als dos quarts i mig, no. A les hores en punt. Als dies en punt. A les persones en punt. Sempre es passava un pèl, la mica per no recordar perquè havia tornat a desafiar el temps i la sort. Llavors sortia del metro, passat dos minuts, sense haver-se acomiadat de la intèrpret i bufava fort per treure les restes de pólvora que li havia deixat aquella mirada. Es despenjava de la son amagant la nit, en tota la seva incommensurabilitat i color transparent, rere la lluna. Sense saber-ho, havia tornat a fer tard i els somnis ja no l'esperaven per dir-li bona nit.