Octubrina

Som serva de l’obscenitat de viure. Emmudeixo amb les casualitats i robo totes les margarides per anar col•leccionant les deixalles de la gent quan la resposta és no. Vesteixo amb una innocència estripada, a ratlles pàl•lides i indefinides. Camino a singlotades desbancades per l’excés de soroll. Obvio les advertències que barbotegen del subconscient i caic en el replà de l’escala. El problema és l’escala, no la caiguda. El diagnòstic és un coma de fredor revestible.

Viatge inferior a la circumferència de tots els esclavatges,
m’inferno a la nit disfressada de pluja fosca,
vesso harmonia esberlada pel teu rostre
i batecs enllustrats per la teva desabsència.Oblit salvatge.Bon Nadal.