Octubrina

crits incommensurables fets de nervis tallats en peces rodones. mirades a contrallum, una presència a contrapicat. em dóna vertigen imaginar-te amb els colors girats. d'un blau elèctric, amb sospirs esfèrics i tremolors triangulars. potser és que tenc gana.

i així és com em sembla que la vida va trepitjant les meves passes, com si fos tan atrevida d'imaginar-te amb els ulls deserts, emboirats de timidesa. i així és com transgredeixo les terceres persones, els violoncels i el fum reclòs a l'oblit. i així és com el paladar s'eternitza del teu sabor de vainilla. i així és com els dits palpen els batecs a mitjanit...