Octubrina

se'm talla la respiració però estic decidida. avui filtraré tota la cal que has deixat entre les paraules i n'esborraré el rastre que en tenc al pensament. la fulgència en què el rovell creix no fa sinó que avisar-me a crits que gestioni les altes temperatures i les restes orgàniques -un cop anomenades carícies- que accentuen la crisi d'òxid que pateixen les meves pells. tancaré l'aixeta de la falsa modèstia i la clau de pas de la teva obliqüitat i tornaré a la ferreteria del cantó.