Octubrina

cremes l'energia de les neurones teletransportan-te a llocs indiscrets on només habiten les ànimes despoblades (és a dir, l'oceà de la pocsuquesa, que dirien en terres ebrenques). la indiscreció, però, et crema fins a arribar a les veus arrissades que pedalegen quilòmetres de silencis a través de gintònics i martinis en festes santorals. cosa de la indiscreció, què n'hem de dir. les pinyes, aspres d'aparença però d'eterna dolçor groga i marró, et brinden somriures i paraules de bombons i xocolata. massa fruita per a aquestes hores indiscretes, no octubrina? no estàs abusant de la teva pròpia son? potser l'hàbitat natural de la teva habitació, de les plantes dels veïns que canten a migdia, de les pauses accelerades a què t'obligues a fer mentre penses... potser l'èter, les pipelles, les nadales, els whiskys, els arts i els germans són un bon motiu per adormir-se i pensar que demà no recordaràs que has pensat i cuinat tants mots al forn de l'infern. on tots hi som lliurement. sense prejudicis ni malediccions ni mals d'ulls ni paranoies de telenovel·les ni de cançons austrohúngares.