Octubrina

Que surtin de rere els bastidors les nits en què somniava treure'm de sobre el teu excés de vocals tòniques i la meva sobredosi de covardia. Que surti de l'ascensor l'aroma de coco de la veïna del gos. Que esclatin a glopades de vida els colors de les margalides del balcó. Que s'incendiïn els monòlegs i que de la cendra neixin espurnes de converses a dos. Que mai entri l'embat a la teva mirada quan despertes. Que els somriures siguin sempre tan nítids i els omplis d'ecos per fer-me saber què ets doblement feliç. Que sigui dimecres i dijous i no tingui més ganes de córrer.