Octubrina

No he pogut evitar caure de genolls a la son, vendre els meus somnis a bebés malabaristes que sortien de cunes immenses i arrancaven a córrer per la ciutat amb una vespa i un casc integral i deixar passar els minuts mirant com es cordava les sandàlies una dona morena amb trunyella desfilagarsada. No ho he pogut evitar, tot i que no t’ho volia dir... Però tampoc he pogut evitar recordar, recordar-te i despertar-me amb la petjada de les teves mans al meu cos.