Octubrina

la ciutat m'esgota, les ambulàncies m'estressen, la gent que em mira amb mala cara quan demano canvi d'un bitllet de cinc euros i m'envien al banc m'atabala, els semàfors intermitents, les dones del xamfrà que em volen engatussar amb les mitges màgiques, els números que no surten i els colors que et pressionen. que no, que el blau no és un color que avui m'agradi, prefereixo verds, ocres i taronges. prefereixo fer una volta de 360 graus i arribar a la vorera del meu mar. que només vull una increïble quotidianeïtat disfressada de tu. que vull retrobar-me en aquesta ciutat que m'esgota. i no sé com ho he d'arreglar...