Octubrina

La desesperació desesperada d'esperar. Esguards d'un líquid vidriós. Tardança tardorenca mal entesa. És una confusió de l'organisme. Massa psicologia barata per tant poca raó. La por esdevé una arruga al ventre, un bolic de sang coagulada a les entranyes i un esvoranc de buidor a la gargamella. Les ratlles, les onades i els plecs del cervell provoquen autèntics estralls al cos. Tots els termes esdevenen absoluts, els dubtes insolents i el neguit raja espontàniament de la interpèrie humana. Amarga, pudenta: així és l'escassetat de natura. Misèria espessa que s'enfonya a les arrels de les dents, les mor i estén la brutor als ulls desviats. Ningú no té el dret a compilar els desordres amb tan poca precisió. L'amuntegament de matèria sanguinosa no hauria passar per l'esquinçament dels pensaments. Només caldria seguir el ritme quotidià, rutina cuinada a foc lent. Afarragar-se sense sofrir cap entrebanc a l'ànima, cap ensurt que impedeixi desglaçar-se per sempre.