Octubrina

es comença a moure un vent d'aquells tan durs que t'estiba tots els plecs de pell al front. trontollen les parpelles i cauen els batecs derrotats, sords per les xiulades del vent. t'aferres als propis braços, desitjant que cap bri d'aquest aire fred se t'escoli als teus somnis. no vols cap més malson, els crits queden tots ofegats i et despertes escanyada. necessites somniar en les bruixes que intentaves acariciar quan eres menuda i sempre s'escapolien dels teus dits. potser avui t'hauries de conformar amb amb les margarides grogues que algú sense esperança ha abandonat perquè no tenia les fulles blanques.