Octubrina

Necessit estar totasola un migdia. A dos km de la rutina. Sense missatges al mòbil que anul·len vaixells. Que no els anul·lin, que els enfonsin i que ressuscitin els titànics del mediterrani, que no t'importi que res no tengui sentit. De vegades, no n'ha de tenir. Simplement deixar-se dur per la incongruència. Tenc les idees engrunades i n'hi ha una que em dóna massa voltes. Però no trob cap gambaner per caçar-la. És una idea disfressada de papallona i busca estar totasola. M'he posat la gorra caqui i he tallat els fils de la xarxa. La papallona queda enganxada a les teranyines de la vellesa. La totsolesa s'escola entre els dits del vent. Les paraules s'aferren a la gargamella, lletres amb terminals que rasquen però no em deixen cridar. Odii les majúscules d'aquest text. No dormiré mai més 8 hores. Ja em diràs perquè serveixen, si almenys les pugués plegar i desar al calaix...Però no. Ni un trist somni. Només et deman, per favor, que em desfermis el doble nus i em deixis somniar...