Octubrina

No sé com vomitar aquest gel que m'has enquistat al cos. Em crema la fredor, em torturen les escarrinxades. És glaç afilat com les flames del foc que encengueres amb el capritx d'estimar els teus records. L'esmerilares i ara és de color de fang, de primavera derretida i somorta. L'esforç em deixa amb els llavis degotant sang coenta. Ferida glaciar. Fuetejo els teus ulls d'esquimal i cremo la meva mirada amb punxes interrogants. Tota la sang brolla amb els calfreds que provoquen les besades imaginades mentre condueixes. Barbotejo paraules que no sé, redueixo a tercera. Corba. Accelero rescatant síl·labes anònimes de la xarxa dels mots intuïts. Recta i quarta. Aspiro èter, em desmaio i quan desperto, sóc un bassiot d'aigua trencada.