sedàs
octubrina | 02 Octubre, 2006 00:53
Avui faig servir el sedàs del meu padrí per destriar els t'estims que vull sentir dels que em dius, les besades que em dónes perquè sí de les que em demanes, els signes de puntuació que reb dels que no arriben, els silencis autoimposats de les paraules transparents, la son abandònica de les hores que em falten per dormir. I quan he acabat tanta feinada, he trobat que, sense voler, t'he destriat a tu de tots els tu. Ara tens la cara empastifada de farina, els ulls d'ombres i els llavis de sucre.