Octubrina

Dilluns agre, de pell amb olor de vi i d'egoismes fets víctimes. No et perdon, però faré que no m'importa. Ara em dedic a treure cada pedra d'aquell mur que vaig construir a l'inrevés i faig petits munts de desitjos per a dur-los al far del Cap de Barbaria. Ara mir el cel gris i trepig els somriures que no em vares donar quan tocava. Ara record els arbres inesperats, els marines brasilers de vaixells enfonsats, els habitants de Nothing Hill, els aplaudiments mentre cantàvem i les voltes del volant sense direcció assitida. Ara invent el color dels teus ulls i vaig fregant amb el pedaç de quadres la imatge borrosa de la gent per veure si d'entre tots hi surts tu.