Octubrina

Escriuria sobre llavis intensos, sobre en Tomeu Alzina i la seva història tan híbrida, sobre com de nit s'escapoleix mentre sa mare mira la televisió i de com corre pels carrers sense esma fins a trobar la finestra i de com llença pinces d'estendre la roba per despertar-la de l'espera. Escriuria sobre les peganyes i el descambuix en què ella obre la finestra i de com s'alça la camisola per què ell li passi les mans per sota. Escriuria sobre com s'assaboreixen i es regalen un color per cada part del seu cos. Escriuria sobre els verds de les seves mans, el negre dels ulls allargats de plaer, els taronjes de les seves guixes fregant-se, els blaus elèctrics dels seus rínxols que provoquen espurnes en roçar-se i endinsar-se i roçar-se i endinsar-se i sortir en tots els colors dels focs artificials. I sobre el gris gairebé líquid de les seves mirades en la foscor i sobre l'ocre de les llengües que encenen el vermell dels llavis, de la punta de nas i de l'orella dels xiuxiueigs. I de com omplen les paraules amb silencis tan ben encadenats, plens de vocals sense aire i consonants sense cops. Escriuria sobre en Tomeu Alzina i la seva història tan híbrida, sobre com de nit, mentre els noctàmbuls dormen, es descalça l'ànima i el cos i l'hi deixa als seus peus. Per a tu, que ets vermell i negre, i blanc, com el cotó.