Octubrina

Faig la maleta i descobresc que en una de petita hi cap tot el que necessit. He deixat les cançons que em rasquen l'ànima dins l'esponja suau, no de les que serveixen pel peeling, sinó de les altres, només perquè quan torni s'hagin fet suaus. He oblidat de ficar les olors de tu, les de la nit en què imitaves James Dean i les del dia en què el mar tenia el teu perfum i també les altres. He deixat que es dormissin els batecs arrítmics i que es fessin sal les llàgrimes de la carretera. He trencat els sospirs sense acabar de quan nedàvem mig transvestits, tu de sirenet amb ulleres i tub i calçons blancs, jo de sireneta defensora dels raigs del sol dins les ones amb els teus banyadors. I de cada cop, sense voler, amb ràbia mòlta i molta, he vist que et necessit menys.