Octubrina

Embolcallaré el temps amb quatre grapades mal fetes i li posaré un floc de corda aspre i groga. El llençaré amb tanta força que arribarà sis mesos lluny. Llavors deixaré de beure aigua amb desmesura, oblidaré que tecleges altres pells i mecanografies una altra història i vocalitzaré cada lletra sense contenció.

I que durin. Que sonin les 21 cançons del cd ratllat. Que xisclin els ànecs del torrent. Que s'acabi la botella de vi blanc i les aventures d'una família poc sosa, desventurada i desencorajada. Que s'encenguin tots els motors. I que no cantis més sobre revistes sense voler-les llegir a mitges. Que no. Que ja és tard i vas a 60 km/h. Que no vols que s'acabin mai de fer, que en deixis uns quants incomplets per acabar d'arrodonir-los pel poble. Que per què tots els records et duen a qui no té importància. I per què el cos és físic, anèmics, absèntic i quan t'evoca, et plora. Que no, que no som jo que voldria vessar sal a cada racó d'albufera que voldria compartir amb tu, a cada estona de lluna al torrent, a les escales de l'església, al pinar, a les dunes, a les ones rinxolades. Que no som jo. Que són els kilòmetres que s'acaben.