Octubrina

La va mig despertar una suor freda. Quelcom es movia al seu costat, en silenci. Feia un renou estrany, com si la fusta del comodí cruixís de dolor. El somni resistia a despertar-la, però la consciència l'aglapí i se n'adonà que era el mòbil, que sonava una melodia d'avió en silenci, suau, travessant l'aire, desafiant la gravetat. Només tengué força per moure un batec del seu cor quan veié el nom. Hola..., li digué.
- L'he deixada. Ha avortat i l'he deixada. Necessit exiliar-me de mi mateix, del dolor amb què visc i faig viure. Si visc no visc, em vares recitar un dia, i jo ara et dic, si visc, no deix viure. T'estim.