Octubrina

La teva fredor és insultant, com aquelles figueres de moro rebossant de maduresa, com les seves pales nues amb poques pues però de punxada dura, freda i coent. Tanmateix la roçada no deixa de fer-me sang, el frec és afilat com el gel de les teves mirades, ple d'absència, de buit esfereïdor. On són tots els colors, tots els sols, totes les cançons? No sé a qui pretens protegir amb aquest hivern. Jo et vaig dir que no volia pus hiverns, però tu insisteixes amb els teus llavis.