Octubrina

Escoltant n'Antony a través de la teva porta oberta. Parles de moixos blancs i de finestres roses, dels dies que no s'ennigulen i de les cales on no fa olor a terra humida. Jo et xerro de fer una xocolata a Banyalbufar. Ai no! Què això encara no ho saps. És un secret.

Quan els ulls són plorosos, es torna tota de mel, les faccions se li marquen i ell li diu que està molt guapa. Ell marca el ritme de les paraules boniques, ella posa la distància per estimar-lo en l'oblit. Ell es refugia en els extrems. Ella fa un nus perquè no pugui caure. Ells escolten. Que tú, que yo, que los dos. Que una línia recta mos separa sempre junts. Que vas y vienes. Forgive me, set my spirit free. Què no sé com ho hem d'arreglar...